Als mateïxos “Ciutat de Palma” fou finalista, Joan Nebot “Rai”, també de Capdepera, polifacètic artista del teatre i la pintura, que ha concorregut als “Ciutat” presentant el més de dos-cents versos exigits. 

 

Pere Orpí, guanyador del Premi Ciutat de Palma de Poesia



CODOLADA I ARGUMENTS DE SANT ANTONI

 

Pere Sanxo, a Cala Rajada, i Miquel Siquier, a Capdepera, són els autors dels “arguments” de les beneïdes d’aquest any, respectivament, a Cala Rajada i Capdepera. 

Les “colcades” han estat farcides de colors i amb participació, pràcticament, de tots el veïns. Semblava que hi havia més gent colcant que contemplant el pas de les carrosses, bísties i demés endomassats.

 

”Per pescar tenim mal temps, / més de dos dies feim blanc/ però vénen ben lluents,/ tots els cobradors dels bancs. / Rebem de sa Banca March / i també des de Bilbau, / Es Crèdit que mos fa sac / i es Central mos deixa blaus.”

 

“Capítol per separat / ja que té tan gros el fetge / sa mereix l’electricitat / l’hauríem de dur en el metge./ De Sant Llorenç cap aquí / sempre ens té a les fosques / aixó pareix que vol dir / que tots els d’aquí són llosques.”

 

PRIMER “RECORDMAN” TRAVESSIA CANAL DE MENORCA

 

El britànic Kendall Mellor figurarà, a partir del 6 d’octubre 1968, com el primer “recordman” que aconsegueix, nedant, travessar el canal Menorca-Mallorca, de 20 milles, des de Ciutadella a Cala Rajada. L’anglès Mellor, de 32 anys, ja havia creuat els anys 1963 i 1966 el canal de la Manxa, de 36 milles, en companyia de Graham McIntire, de 22 anys, que també l’acompanya en aquesta prova mallorquina. McIntire ha hagut d’abandonar per indisposició.

 

A les 20,51 hores del dissabte dia 5 iniciaren la travessia, partint del cap d’Artrutx, a Menorca, amb un estat de la mar molt propici. A les 13,18 del diumenge, dia 6, Kendall Mellor arribava al Cap de Pera, al far de Cala Rajada. Setze hores i vint minuts lluitant dins mar.

 

Llástima del seu company, el qual, comptant ja amb 11 hores dintre l’aigua, amb un promig de 50 braçades per minut, es va trobar indisposat. Les embarcacions d’aprovisionament i auxili que acompanyaven  als esportistes atengueren a Mc.Intire.

 

Kendal Mellor, amb la seva esposa i filla després de la travessa


   La nedadora catalana Montserrat Tresserres, que actuava de directora de la travessia, no es cansava d’animar a Mellor, el qual quan va divisar la costa mallorquina bracejar a 55 per minut.

 

Un iot ple de seguidors anglessos cantant el seu himne nacional, animava els participants, escortats per les embarcacions “Aguilica” i “Majulema”. El patró major de la Confraria de Pescadors de Cala Rajada, Pere Fuster, explicava per la radio el desenvolupament de la prova.

 

Des del far, Kendall Mellor fou traslladat al port “gabellí”, on la seva dona i la filla, amb el batle de Capdepera i el de Ciutadella, a més d’una multitud de gent, li donaren la benvinguda. Se li va fer entrega d’una placa de plata per fer-la arribar a la Federació Britànica de Llargues Distàncies, una medalla d’or amb inscripció al·lusiva a la commemoració i un trofeu provinent del gremi hoteler local.

 

Kendall Mellor va manifestar el seu agraïment a tots els presents: ”Mai no m’hagués pensat que fos tan difícil la travessia. El proper any m’agradaria repetir-la en companyia de Graham i de Monserrat Tresserres”. Aquesta li va contestar: ”No trob gens estrany que en el transcurs de la prova hagis demanat, amb un bon crit, “un gelat molt gros”. Ara ja sabrem, Graham i jo, quin és el secret per arribar a bon port…”

 

LA NOSTRA COSTA, GRAN “PLATÓ” DE CINEMA

 

 “Deadfall”(Angustia mortal), títol de la pel·lícula filmada a Cala Gat i als salons del Palau March (etern “plató” cinematogràfic) per la Motion Pictures británica, dirigida per Bryan Forbes i protagonitzada per Michael Caine, Giovanna Rally i Julie Harris, amb argument de “suspense” i que compta amb una “caiguda fatal” des de la part alta de la torre de la família March, de nit,  a càrrec de l’especialista i actor Eric Portman.

 

Tant els actors com els “cameramans” s’hostatjaren a l’hotel Aguait, durant el mes de maig. “Angustia mortal” fou un fracàs comercial i, segons sembla, se n’ha parlat molt poc.

 

A més de la recordada “La mujer de paja” –de la qual ja vàrem parlar en anteriors capítols–, “Una droga llamada Helen” (“Paranoia”, a l’original), estrenada molt tard a Espanya, també enregistra el nostre litoral en les seves panoràmiques, en color.

 

Al mateïx mes, a Canyamel, s’ha rodat un reportatge sobre platges i el turisme del litoral del llevant, produït per “NODO (Noticiario espanyol)”, documental d’obligada projecció a tots els cinemes nacionals en temps de la dictadura.

 

Precisament, Canyamel i les Coves han estat filmades en diverses ocasions com a exteriors de pel·lícules.  Al 1950, “Jack, el Negro” (“Captain Black Jack”) amb George Sanders (en blanc i negre); al 1958, “Simbad y la princesa”, i, posteriorment,“El viaje fantástico de Simbad”  foren rodades en aquells entorns.

Caràtula-pasquí en blanc i negre de "Jack el negre"

Un jove de Capdepera, Antoni Tous (conegut com en Toni “Gordo”), va prendre part com a extra a “Simbad y la princesa”. A la pel·lícula apareixia un “ciclop”. Es tractava d’un enorme ninot que, per la técnica audiovisual del “Dynamation”, s’engrandia amb els efectes especials. El nostre paisà, en Toni, anava dins del ciclop, gràcies al volum del seus cos. Fou seleccionat en el “càsting del film, i en una lluita amb el protagonista, Kervin Mathews (Simbad) rep l’impacte de l’espasa i cau al terra.

El més curiós de l’escena és quan el ciclop persegueix Simbad  pel torrent de Pareis, penetren per la cova del passadís que condueix a aquell indret, en surten d’immediat per l’escala de les coves d’Artà, i els dos s’enfronten damunt l’arena de la platja de Canyamel.

Pasquí de "Una droga  llamada Helen", filmada a les nostres costes

 

No hi ha dubte que el municipi de Capdepera és, tal volta, el mes immortalitzat de l’illa en un cúmul de pel·lícules filmades entre nosaltres.

 

“BUSCARET” I TRACTORISTES

 

Vint conradors gabellins han superat els exàmens per a conducció de tractor celebrats a Capdepera a càrrec d’inspectors de Trànsit i d’enginyers d’Indústria. Al mateix temps, la vila ha rebut ajudes econòmiques per a l’adquisició de maquinària agrícola, destinades als pagesos que han participat al “Cursillo de formación agraria” i als fills d’aquests, que rebran una beca individual per a formar-se de cara a una  millor cura del medi agrari i per tal d’incentivar la dedicació a les feines del camp mallorquí.

 

En els transcurs de la diada dels tractoristes, s’ha donat la notícia que el Centre de Migració d’Aus de la capital d’Espanya ha classificat un “busqueret” anellat a Anglaterra el 29 de juliol de 1967, amb la inscripció “Brit.Museum London SW7 HJ 01.435”; aquesta au va ser recuperada per Francesc Gayà, a la finca de “Son Favar” de Capdepera, el 26 d’abril d’aquest any de 1968 i l’entregà a la “Hermandad de Labradores y Ganaderos” local, entitat que l’ha remesa a l’esmentat centre de Madrid.

 

 

TURISME, CONFERÈNCIA I PLENA OCUPACIÓ

 

La senyoreta alemanya Gabriele Behrens guanya el concurs de bellesa que, anualment, al mes d’agost, per les festes de Sant Roc, se celebra a Cala Rajada. L’afortunada rep, com a premi, una estada gratuïta de dues setmanes en el pròxim estiu, una corona de perles, ram i banda que l’acredita com a “Reina del Turismo Cala Ratjada 1968”.

 

Amb motiu de la celebració, a finals de setembre, del “Dia del Turista 1968”, s’han organitzat un conjunt d’actes a les places i carrers de Cala Rajada, amb actuacions folklòriques i artístiques, on no ha faltat l’elecció de la “Miss Hostelería” en la persona de Jutta Fischer, una joveneta alemana (que ens visita per segona vegada) i que ha resultat guanyadora d’entre les “misses” presentades pels distints hotels de la zona.

 

Els establiments comercials realitzen descomptes i rebaixes en les compres efectuades pels turistes. En la vigília de la diada, l’economista, professor de la Universitat de Madrid, Joan Fuster Lareu, natural del nostre poble, dóna una conferència sobre “Las agencias de viaje, tema de hoy, y sus consecuencias sobre el turismo nacional. Impacto turístico en el municipio de Capdepera”. Dissertació molt polèmica, que va merèixer col·loqui i debat, amb comentaris del polític i escriptor Josep Melià i d’un dels pioners de les agències de viatge de l’illa, establert entre nosaltres, Antoni Cardona.

 

Estiu, el d’enguany, pletòric de gent de tota nacionalitat (tot el contrari de l’any passat, que s’assaboria una amargor desconcertant per la baixa ocupació hotelera) i que ha abarrotat les sales de festa, bars i llocs d’evasió del litoral. Són contínues les festes nocturnes a les discoteques, amb votació de “misses” i “místers”, amenitzades per orquestres com “Los Javaloyas”, “Beta Quartet”, “Tony Obrador” o “Els Valldemossa”- També neixen formacions compostes per músics locals.

 

Nits de calor i bauxa que converteixen Cala Rajada en una de les més cosmopolites localitats turístiques de l’arxipèlag.

 

 

“ART I JOVENESA”, COMPANYIA DE TEATRE

 

“Una història qualsevol”, “Dos tipus de pronòstic”, “Amb sang, amb foc i amb angúnia”, “Siau benvinguts”. Quatre obres teatrals posades en escena per “Art i Jovenesa”, dirigida pel polifacètic Joan Nebot Vaquer “Rai”, que recorren gran part dels escenaris de Mallorca i participen a diferents certàmens arreu de l’illa, aconseguint un grapat de guardons.

Joan Nebot "Rai" Ii Eloisa Cano, en una escena de l'interpretació de "Una història qualsevol"


Posada en escena de "Dos tipus de pronòstic" a càrrec de  l'agrupació "Art i jovenesa": Miquel Sancho, Miquel Orpi, Tomeu Melis, Salvador Moll, Joan Ladaria. Maria Angela Moll i Joan Nebot.

Aquesta agrupació mixta va deixar molt alt, interpretant altres obres a més de les indicades, el pavelló artístic de Capdepera, com a hereus d’antigues companyies gabellines que, juntament amb l’esperit musical representat per la Banda de Música i les corals de Capdepera, s’han anat perpetuant en el temps i creant escola  –com és el cas de “Es Mussol”– fins als nostres dies.

 

 

EL FUTBOL ES CONSOLIDA AMB PEP PINYA

 

Pep Pinya Torres, entrenador del C.E.Escolar de Capdepera-Cala Rajada, és l’artífex de la realitat futbolística local. Pinya ha aconseguit consolidar el futbol al municipi en les categoríes regionals d’aficionats i juvenils del club verd-i-blanc. Antoni Femenies i José Garcia agafen, posteriorment, el testimoni esportiu i de bonhomia de Pep Pinya, quan aquest es requerit per entrenar l’equip del seu poble natal, Manacor.

- Una alineació de l'Escolar , entrenat per Pep Piña
- L'entrenador de l'Escolar, Pep Piña

La plantilla, en les dues categories, del Escolar d’aquesta época la componen: Manolo Garcia-Plata, Lluciá Serra, Juanito Martinez i Lluis Nebot, com a porters; i els jugadors: Jaume Fuster, Gamundí, Garau, Nadal, Bestard, Muñoz, Miró, Sureda, Terrasa, Pascual, Jesús, Llabata, Gallego, Ferrer, Quico, Morey (Miquel), Alzina, Morey (Mateu), Fernández, Sancho, Garcia, Crespo, Danús, López, Risco, Planiol, germans Ferrera, Moll, Moyá, Macarro, Soler, Flaquer, Rodríguez, Gomis, Agustin, Vila i Arévalo.

ATEMPTAT CONTRA EL PAISATGE

 

Una manifestació per part de veïns de Cala Rajada aconsegueix que faci marxa enrere el que és considerat com un intent d’atemptat contra el paisatge: la construcció d’un taller de fusteria de ribera, tipus drassana, al lloc més residencial i turístic del poble: el moll de pescadors.

 

La presència de representats del “Grupo de Puertos de Baleares” fa que s’arreplegui la multitud, que crida desaforadament contra la iniciativa, fins obligar els tècnics de Ports a abandonar Cala Rajada.

 

Els habitants del port apel·len a la intervenció de l’Ajuntament de Capdepera perquè doni suport a la protesta. Aprofiten, els integrants de l’acte, per a queixar-se de la manca d’escoles, de canalització d’aigües, de transports, de recollida de fems, d’enllumenat públic i del trànsit, primordials problemes de la Cala Rajada del 68.