GIRANT L’ULLADA CAP ENRERE
A N Y 1966
INVERSIONS I MILLORES MUNICIPALS
Inversions i millores per a la transformació del municipi. La Sala es restaura, l’Ajuntament renova les seves instal•lacions. Els departaments passen a ser mes moderns, confortables i funcionals. Es posa en marxa el projecte d’enderrocament d’antigues edificacions municipals a la plaça de José Antonio Primo de Rivera (avui d’Es Sitjar) per a ampliar-la amb l’obertura d’un carrer d’enllaç amb Poniente (avui carrer Nou), que compta amb quinze establiments comercials, i per a descongestionar el trànsit estiuenc.
S’asfalta i condiciona la carretera del Carregador i els carrers Doctor Gómez Ulla, Llum i Port. Per evitar les freqüents fallides de l’enllumenat públic –en aquest cru hivern–, es dotaran de faroles de mercuri els carrers General Franco (avui Ciutat), General Sanjurjo (avui Centre) i General Mola (avui Col•legi), a Capdepera. I a Cala Rajada, la llarga via d’Elionor Servera i la plaça dels Pins, on també es construiran voretes amb pedra calcària, bancs i potent luminotècnia. A continuació, l’avinguda Mediterráneo, a Son Moll, estrenarà pavimentació i faroles.
S’han enllestit les obres d’ampliació de l’avinguda a Cala Agulla . Es firmen els documents d’adquisició de terrenys confrontants amb la zona on es pretén construir, de forma imminent, les noves Escoles, al lloc denominat s’Alzinar, molt a prop del poble de Capdepera.
L’arquitecte municipal, Joan de Aguilar, està dissenyant la “Plaza Jardin” futura, a ubicar a l’avinguda d’Amèrica (Passeig Marítim) a Cala Rajada. Es pretén, entre l’hotel Tampico I l’hostal Ca’n Tófol, construir un pont d’enllaç amb el carrer principal.
CAPTURES, A LA MAR, I D’ALTRES “RÈCORDS”
El 26 de gener, un calamar descomunal va pescar el patró Andreu Nadal. Un quilo i set-cents grams, pesà i, comptant els sacarins, un metre i cinc va midar. Uns mesos més tard, el mateix Andreu Nadal, aconsegueix la captura de dues grosses tonyines, espècie bacora, que sumaren uns 400 quilos.
Són pescades fora de lo normal, que han donat molta de fama als pescadors de Cala Rajada , que estrany és l’any que no en facin qualcuna de grossa.
Manuel Fuster, Xisco Tous i Antoni Llabata, en la barca ”Hispaniola”, capturaren 11 tonyines, que pesaren 463 quilograms. Ho celebraren a Ca’n Bloch.
A la finca agrícola de “Na Maians”, a Capdepera, una vaca ha batut el “rècord” de producció de llet. En 13 mesos, ha donat 11.621 litres, uns 893 litres mensuals. Ningú parlava del “Guinnes”, en aquell temps.
1 quilogram i 26 grams va pesar una descomunal patata collida a la finca de “Can Deià” pel metge Biel Bibiloni. 35 centímetres de llarg i 25 en creu són les característiques completament simètriques del tubercle.
Descomunal patata collida pel Metge Bibiloni
En 4 hores, Manolo Fernández va trobar 11 quilos de bolets, a un agre que únicament ell coneix. Els va poder vendre d’immediat per 3.300 pessetes. Maria Moll de Gomila va trobar un esclata-sang que va pesar 400 grams; la resta foren minúscules peces al seu costat. En Miquel Jaume “Pinet” i en Xisco Sancho “Mercadal” trobaren, juntament a vuit quilos d’esclata-sangs, un preciós exemplar que va pesar 496 grams, a “Sa Tortuga”.
ES RESTAURA EL SANTUARI DEL CASTELL
Es restaura el santuari del Castell de Capdepera. Una providència quasi miraculosa ha fet possible aquesta reforma.
L’any passat, (1965), va arribar a Mallorca un sacerdot estranger que portava una important quantitat de doblers, donatiu d’una família de Suïssa, per a invertir-la en la restauració d’una església dedicada a Maria Santíssima. Quan va anar a canviar la moneda a una entitat bancària de Palma, va demanar als seus empleats si coneixien qualque temple religiós amb aquelles característiques. Li indicaren l’oratori del Castell de Capdepera i, allí, a l’acte, va depositar 300.000 pessetes per a la restauració esmentada. El Rector, Miquel Picornell, ho va anunciar a la feligresia.
Sota la direcció de l’arquitecte Gabriel Alomar, s’ha consolidat el vell edifici, el primitiu presbiteri medieval i la capella lateral on està exposada la talla del crucifix del segle XIV. S’ha fet un altar nou per a dir missa de cara al públic (abans es feia d’esquena als fidels).
La imatge de la Verge de l’Esperança s’ha restaurat per mans expertes i col•locada sobre una esvelta columna de pedra viva, d’1,65 metres, al fons de l’absis.
Bóveda del prebisteri de l'oratori del Castell, després de la reforma, de la que parla la notícia
La restauració fou beneïda pel Vicari General de la Diòcesi, Antoni Pèrez Ramos, fill de la vila, el 17 de desembre, vigília de la festa de la patrona. Es va col•locar, sobre el cap de la Mare de Déu, una valuosa corona amb una preciosa diadema. A la processó que recorregué els carrers del poble, el dia 18, “L’Esperança”, els balcons de les cases estaven bellament adornats.
La capella després de la reforma de l'oratori del Castell d D. Miquel Picornell.1966
La festa popular, a més, va tenir un caire social d’estrena de “models femenins” en massiu desplegament de faldes “minis” i “maxis” (la novetat de la moda d’aquest any) que varen causar sensació i que contrastaven –ho escrivim de manera un tant impudorosa– amb la seriositat de la celebració religiosa.
ES VOLEN ELIMINAR ELS “FEMERS” DE LES CASES
Un missatger de la “Jefatura Local del Movimiento” ha depositat a cada casa del poble una nota que resa: ”¿Té vostè, a casa seva, el primitiu sistema sanitari situat al pati, a la intempèrie, sobre l’antihigiènic femer? És necessari que vostè escometi la instal•lació sanitària més moderna, construint una fossa sèptica, rentamans, inodor i dutxa, per a fruir de millor comoditat i higiene. El més probable és que vostè tengui el problema de no disposar de doblers per a fer-ho. Però no es preocupi, el “Patronato Falange Balear para la mejora de la vivienda rural” li ofereix ajuda econòmica en condicions molt còmodes. Vengui urgentment a la “Jefatura Local del Movimiento”, a la plaça d’Espanya (ara de L’Orient) per a informar-se. Aquesta serà la primera passa cap a un pròxim i definitiu condicionament del sanejament local, tan demandat i suplicat pels veïns de Capdepera”.
Sense més comentaris…
GRIP, INCLUS ALS METGES
Una epidèmia de grip sense precedents, i que afecta inclús els metges, ha fet acte de presència a Capdepera. Rar és el domicili que no compta amb un malalt com a mínim. Els tres metges del poble no poden donar l’abast, ja que han d’atendre les dues entitats de població i fora vila. Dos dels doctors, transcorreguda una setmana des de l’adveniment d’aquesta passa de grip, s’han hagut de donar de baixa, també han “caigut” malalts, i s’han sol•licitat reforços per part de les autoritats.
DOCUMENT NACIONAL D’IDENTITAT
Ha semblat talment una festa. Inclús algú recordava tot el contrari: aquelles antipàtiques coes de les “cartillas de racionamiento” del temps de la guerra.
Peró és que les fileres comencen a la porta de l’Ajuntament i acaben a “La Palma” (magatzem de l’obra de llata situat pujant cap a la plaça Vella, anant al Castell), i únicament són dos dies els assenyalats per la renovació del D.N.I.
Per primer cop a Capdepera, s’arreglen “els papers” sense que els veïnats s’hagin de desplaçar fora de la vila i, així mateix, es dóna la possibilitat de poder-se’l treure els al•lots de 14 o 15 anys de edat. El dos dies, aclaparadors, es converteixen en quatre, al cap d’una setmana, ja que hi ha gent que no aporta tota la documentació.
Talment dies de festa, com hem dit, sembla una manifestació (prohibides en aquells temps).
I ACABAM L’ANY AMB UN POEMA…
El poeta Antonio Garcia Copado dedica a Cala Rajada el següent poema:
Cala Ratjada es la flor
que jamás pierde su aroma,
relicario donde toma
su brisa dorada el sol.
Cala Ratjada es amor,
copa azul de espuma fria,
es como la sinfonía
de algúna divina orquesta,
¡Cala Ratjada es la fiesta
del mar y de su alegría!.
Bartomeu Melis
