"No, enguany no es veuen banderes mallorquines a les finestres i balcons. Alguna se'n veu, com un vestigi obstinat de l'eclosió de banderes de l'any 2006. Són banderes de naufragi, abatudes, testimoni del que fou i ja no és".

Amb aquestes paraules ho deia Guillem Frontera, el dimecres dia 12 ("Diari de Balears"). A Capdepera i Cala Rajada tampoc no se n'han vistes. On les desaren tots aquells que les havien penjat l'any passat? Aquell sentiment va durar només un dia?
Les institucions tampoc hi han fet gaire. El nou equip de govern del Consell de Mallorca, amb la senyora Francina Armengol al capdavant, no n 'han volgut saber res, i la Diada de Mallorca ha estat més fada que mai. Per ventura, molts ni se n'han temut, que se celebràs, i per això no han pensat a treure la bandera.
En fi, entre que nosaltres som com som i que els nostres representants són un digne exponent de la salut política d'aquest poble, així van les coses.
Ah, sí, ja sé! Això de les banderes són només símbols, signes de confrontació, dèries nacionalistes. Però es mateixos que ho diuen, aquests dies exhibeixen fins a la histèria una nova bandera espanyola, ara amb la "ñ" al mig, com un nou toro d'Osborne, desafiant qualsevol proposta de singularització lingüística o cultural.
Una pena, tot plegat.

Efectivament, les que heu vist enguany, si heu tengut la sort de veure'n cap, han estat les banderes del naufragi.