Durant la dècada de 1860-1870 el casal canvià dues vegades de propietari. Primerament el comprà en Sebastià Flaquer Sancho “Pleta”, regidor els any 1867-68. Uns anys després passava a ser patrimoni de Joan Antoni Caldentey Melis “Creu”.

   Antoni “Creu” era natural de Capdepera i va néixer a començament del segle XIX; va tenir, almenys, quatre fills: Pere Josep, Llorenç, Miquel i Joan; l’any 1860 era el contribuent núm. 36, amb 130 reials. Segons Joan Sancho “Coll”: “comerciava entre Inca i Capdepera amb negoci d’obra de pauma i gèneres variats; al mateix temps que exportava la nostra artesania importava carros usats que baratava amb senalles. Aquests barats es pagaven a terminis, tanta d’obra cada setmana” (Cap Vermell núm. 42, juny 1984). Vivia al carrer de Palma núm. 67, on tenia el magatzem; entorn a 1870 comprà l’antiga posada de sa Mesquida per als seus fills i la dividí. La part gran per a Llorenç i la petita per a en Miquel. En el registre de contribucions de l’any 1872 ja consta amb el malnom de “Creu d’Inca” perquè era el que feia comerç amb Inca i així distingir-lo d’un altre Antoni Caldentey que hi ha en el llistat.

   Llorenç Caldentey Gili (1829-1906) treballà de traginer amb el seu pare, del qual hereva el negoci; l’any 1882 ja n’era el responsable, pagant la contribució industrial. El 31 de desembre de 1900 féu cessió de matrícula del seu comerç a favor de la societat La Palmera, de la qual, uns dies més tard, fou nomenat gerent, càrrec que aguantà fins que a finals d’estiu dita societat passà per la primera gran crisi. Després d’enviudar es casà amb Margalida Flaquer Melis, amb la qual tengué un fill, Antoni; aleshores el pare tenia 66 anys.

   Antoni Caldentey Flaquer (1895-1972) hereva el casal on visqué fins a la seva mort. Estudià la carrera de Medicina i exercí la professió a Capdepera; obrí la consulta a Ca’n Creu d’Inca, a les habitacions que hi ha entrant a mà dreta. Fou un dels primers gabellins a tenir cotxe i durant la II República i part de la Guerra Civil va ser el jutge de pau. Comprà la part del casal propietat dels hereus del conco Miquel i l’acondicionà com a habitatge de la família dedicada al servei domèstic. Es casà amb Carme Alzamora, la qual, una vegada vídua, hereva el casal. Com que el matrimoni no tengué fills feren hereu un nebot que l’any 1998 negocià la venda del casal a l’Ajuntament.

   Tots els propietaris del casal han estat persones benestants, per la qual cosa realitzaren les reformes necessàries per adaptar l’habitatge a les seves necessitats i als canvis modernitzadors.

   La primera reforma es realitzà entorn a 1870, quan els germans Llorenç i Miquel Caldentey dividiren el casal. Aquest fet implicà que els habitatges s’allargassin cap al pati posterior, on edificaren les respectives cuines. En temps de la posada de sa Mesquida l’entrada seria de grans dimensions, però amb la reforma fou reduïda i transformada. L’antiga cuina, habitació situada al costat dret de l’aiguavés de darrere, quedà com a dormitori.

   Davall la planta noble situada a peu de carrer hi ha unes magnífiques voltes de marès que, en aquell temps, servien de pallissa i magatzem; davant tenien un pati o clastra on, al costat est, hi havia una còmoda escala que pujava fins a la planta noble. Aquest pati donava directament al camp, als afores del poble, i tenia un camí d’accés. L’any 1885 es tancà dit pati amb un mur alt i portal adintellat amb la intenció d’aïllar-lo de l’exterior, perquè aleshores s’acabava d’obrir l’actual carrer Nou.

   El pis i el porxo del casal han romàs com eren en temps de la posada de sa Mesquida, on s’hi guardaven els productes de la terra. Possiblement en Llorenç “Creu” els utilitzaria com a magatzem d’obra de pauma, si bé, oficialment, tenia el local comercial a casa dels seus pares. Antoni, com que no tenia negoci ni fills, no necessitava aquell espai i el va deixar talment.

    Quan Antoni Caldentey acabà la carrera de metge i s’establí a casa seva, entorn a 1920, arranjà i modernitzà la planta noble del casal per a posar-la al dia i d’acord amb la seva condició social. A més de condicionar la consulta, enrajolà les habitacions, canvià les antigues portes interiors per unes altres de fusta de nord molt treballades, col·locà un quinzell a l’entrada, canvià l’antiga barana de fusta de l’escala per una de ferro amb decoració vegetal, instal·là el menjador a l’habitació anterior a la cuina, amplià la terrassa; és a dir, transformà la planta noble de Ca’n Creu d’Inca en l’habitatge d’un burgès benestant.