Posar els meus dos petitons a dormir amb aquest nivell de decibels és un privilegi. Des del llit mateix i en poc temps s'han posat al dia de tot el que jo he necessitat anys per escoltar comprant discs, escoltant la ràdio o anant a discoteques. Estan al dia de tots els èxits de les darreres dècades i del millor de la música alemanya d'acordió. Passades les dotze, quan ja trobava que n'hi havia prou de lliçons sobre patxanga de tots els temps, telefonava a la policia local que, amable i diligent (no va amb segones), procedia a enviar una patrulla a aquestes discoteques a l'aire lliure per avisar de la il·legalitat que estaven cometent. Cada nit els feien cas i baixaven la música (apagar-la quasi mai)...uns deu minuts, llavors la tornaven a pujar. L'endemà es repetia el mateix. I l'endemà es repetia el mateix. I l'endemà, també. Fins passades la una, cada nit igual, de dilluns a diumenge.

Però en comparació a d'altres, sóc molt afortunat. Un amic que viu al passeig marítim explica que, amb l'aire condicionat posat i les finestres de vidre doble ben tancades, sent el bum, bum, bum fins a les tres de la matinada. I després arriben els crits al carrer i les excrecions de tot tipus (i quan dic de tot tipus ho dic a consciència), brutor i desperfectes. Precisament, el renou afterhours és el que tampoc no deixa dormir una altra amiga a la mateixa vila que viu més cap al centre. Les nits d'estiu les passa amb taps a les orelles esperant impacient que torni l'hivern. I com ells, centenars de calarajaders des de fa anys. Fins fa poc el turisme etílic només colonitzava el poble durant el mes de juliol. Ara hi és quasi tot l'estiu, i sembla que va a més.

 

El meu no és l'únic poble balear que durant l'estiu es converteix en vila etílica. N'hi ha molts més. Per deixar fer a mitja dotzena de propietaris de discoteques i bars a l'aire lliure, fa anys que es permet la tortura sistemàtica de propis i externs. Això passada la mitjanit. Abans d'aquesta hora, hi ha hotels que els superen en renou. M'han explicat que hi ha localitats que saben compaginar diversió i descans aplicant les normatives que garanteixen la convivència amb la complicitat d'uns empresaris que saben que a la llarga se la juguen. Amb la crisi ofegant el sector, seria bo que els municipis que han aconseguit una certa tranquil·litat compartissin experiències amb els que mantenen la lacra i, sobretot, que s'anàs a cercar el "turista que no ve" per demanar-li per què ha deixat de venir. Seriosament, a aquestes altures hi ha qualcú que encara s'estranyi que les famílies amb fills o els turistes amb un mínim poder adquisitiu no vulguin tornar? Beat it +La dolce vita + The bongo song + Hot n' Cold... mmmmm... i uns que canten gats. Ah, i l'alternadora.

 M'encantaria veure Cala Agulla amb més arena. Per mi és el paratge més guapo del món (si pogués ser, sense sombrilles que el disfressen de platja cutre i amb unes dutxes perquè els banyistes no se'n duguin l'arena cap els hotels, millor). Però no hi ha platja que valgui haver de patir les nits que alguns patim a Cala Rajada durant l'estiu.