En Pep Cetre, una persona jovial, alegre, simpàtica, sempre tenia les seves anècdotes per contar al migdia al cafè de Can Patilla o del Recreo.
Seien a una taula amb en Miquel Verger, que recollia la llet de les possessions i de particulars de Capdepera i que després la venia a botigues, cafès i hotels de Capdepera i Cala Rajada. Ells dos es contaven anècdotes del dia amb picardia.
1
A la dècada de 1940 i principis de la del 1950, en Pep Cetre era l’encarregat de portar dos barrals d’aigua de sa Font de sa Cala a dues senyores de Palma.
En Pep Cetre amb una somera i un carro anava a cercar l’aigua miraculosa i amb el camió dels Terres o Sards, o amb el tren, portava els barrals a Palma.
Fins que un dia es cansà d’anar a sa Font de sa Cala i omplí els barrals d’aigua de la manxa de damunt sa Creu. A la setmana següent les senyores es queixaren de la qualitat de l’aigua i en Pep Cetre les comentà que degut a les últimes plogudes havia canviat el gust de l’aigua. Però no les va convèncer, a les senyores, i aquí acabà portar l’aigua a Palma.
En el temps que en Pep Cetre anava a Palma, servia d’agencier a la gent de Capdepera; li deien: «Pep, ja que vas a Palma. me podries portar...».
2
El dia de les noces den Pep Cetre amb Margalida Forteza «Bibina», la família de na Bibina tenia carnisseria. Les carnisseries de la seva època no tenien gelera i les mostres de la carn per vendre estaven penjades amb uns ganxos de ferro damunt la taula de la venda de la carn. Penjaven la carn als ganxos, com un mostrari.
La que no venien el mateix dia, la guardaven dins un armari tapat amb reixeta de ferro perquè no hi entrassin mosques i rates, ni moixos i cans.
La nit de noces d’en Pep i na Bibina passaren la nit a un quarto sobre la carnisseria. Amb les presses oblidaren mitja gallina penjada a un ganxo i deixaren un moix dins la carnisseria. A la nit el moix tengué gana; pegà un bot i quedà penjat a un ganxo per la panxa i començà un «meu, meu, meu» tot el vespre i mos espenyà la festa de les noces.
3
Era costum uns dies d’estiu anar a fer la berena de l’horabaixa a la vorera de la mar. Les madones de les vetlaries, al Carregador o sa Font de sa Cala, arrufaven la falda i se banyaven els peus.
Aquest dia anaren a n’Aladern madò Margalida Putxa, na Pepita Lareva, na Cateola i altres; quan arribaren a n’Aladern trobaren en Pep Cetre que havia anat a pescar i com feia molta calor s’havia tirat a la mar sense roba o en pèl però amb el capell posat.
Quan arribaren les madones i veren la roba d’en Pep Cetre, esperaren que en Pep sortís de l’aigua i el cridaren; madò Putxa amb la roba en la mà li digué: «Vine a cercar la roba», i en Pep se posà el capell davant les seves parts. Madò Putxa li digué: «Amb la mà dreta, no, amb la mà esquerra, no; amb les dues mans». En Pep Cetre amollà es capell de les mans.
I que vos pensau, el capell s’aguantà!
4
Era coneguda l’amistat d’en Pep Cetre amb Walter Bloch pare i després amb el fill. En Pep Cetre un dia decidí anar a pescar a Cala Rajada, però abans d’anar a pecar passà per Can Bloch.
El temps de pesca li passà i decidí anar a comprar un cou de peix a na Magina. A l’arribada a Capdepera na Bibina no aturava de fer espants davant la peixetada que havia agafat en Pep Cetre i decidí repartir el peix amb les seves veïnades mentre en Pep remugava «Vatua el món, amb lo que m’has costat!».
[Matances amb en Pep Cetre, a l’esquerra]
