Així com en el futbol diuen que cadascú de nosaltres portam l’entrenador adient per la situació crítica de la qual parlam… En el turisme, a Mallorca, sembla que passa quatre cèntims del mateix. Sempre tenim nosaltres la solució, que gairebé mai no coincideix amb la decisió presa per les classes dirigents.

El perfil idoni per a la posició que cal cobrir. "A qui se li acudeix posar a Martínez a la Conselleria? Tothom sap que aquest tipus és inútil i vago. Jo hauria posat en Pons". "Però què dius, en Pons?, si alguna cosa no té és do de gent...  A aquest lloc li va millor na Catalina, ella sí que ho faria bé". "I Gómez, que fa mil anys que està esperant l'ascens?".

També tenim l’estratègia que ens faria triomfar fins a rebentar. "Hem de deixar de banda els turoperadors, ens xuclen la sang... Per què serveix internet i la contractació via web? Estam saturats, pensau que hem tingut dues manifestacions mai vistes, la gent està farta... Els preus han pujat molt, tot s’ha encarit, ja no som una destinació barata,..." S'ha acabat el paradís?

En definitiva, tots som grans seleccionadors, tenim clares les alineacions i les estratègies. També sabem fer d'àrbitres, encara que no ho sapiguem.

El temps passa i passa. I sembla que anam a la deriva, que ningú no posa límits i, el que és pitjor, no sabem on són els límits, però ja res és el que era i que tothom ho veu venir. I el pitjor, tothom ho veia venir. Serà un any o altre i llavors ens hi posarem la mà.

Oracles, sibil·les, gira el món i torna al Born. Ni tan sols el fred santantonienc és com abans. I de les calmes de gener que em dieu?…. Temps era temps… O tempora, o mores.

N'haurem de seguir parlant, però recordau el títol de la famosa sèrie de telecinco allà per l'any 2008 que ja ho anunciava i va quedar a l'imaginari col·lectiu: "sin tetas no hay paraíso" .

Serviria de res una carta als Reis?