Compatibilitzar inversions o 15 anys més de cotxes i carretera.

 

Aquesta setmana hem tengut el debat de l'estat de la comunitat. L'anunci estrella, i titular a tots els mitjans, de Marga Prohens ha estat l'anunci del tren Palma-Llucmajor. Sense descartar les altres línies projectades. Dos dies després ja s'anuncia i detalla la nova inversió. El tren de Llevant torna a quedar en l'oblit. 80 milions falten per acabar-ho.

El transport públic diu molt d'una societat. Les seves mancances, també. Encara recordam les denúncies a aquest mitjà de quan els diumenges sols hi havia tres busos per anar a Palma.

Les freqüències augmentaren molt a partir de 2021. Avui en dia la línia 411 CR Manacor és la que més ha augmentat en usuaris, tot i que l'anterior batle mai reivindicà més transport dient que no li constava cap demanda.

Per tant, el transport públic quan funciona, el seu us augmenta exponencialment. Tot i això, la mobilitat a les Illes, vist des de Capdepera, té molt a millorar:

1 No tenim línia directa Palma Capdepera. Manco a l'aeroport.

2 Si no hi ha endarreriments, cosa molt habitual, el trasllat a Palma dura dues hores i mitja, havent de fer un transbord.

3 Manquen estacions d'autobusos a totes les localitats. Sobretot a Manacor. On la parada cap a Capdepera, no disposa ni d'una marquesina. Ja no parlem de banys. Ni tan sols Manacor té una estació d'autobusos en condicions.

4 Sapigueu també, que la demanda més gran d'informació que tenen les oficines de turisme de la Comarca són els horaris d'autobusos.

A més a més, la notícia del fet que el tren de Llevant s'ajorna sine die, ja que el Govern Balear prioritza i no compatibilitza altres projectes, fa que la problemàtica se situï a 10-15 anys més sobre la carretera.

Compatibilitzar inversions. Aquesta és la qüestió. No esperar a que una acabi per començar-ne una altra.

Sols ens queda el dret a remugar, a ser la mosca collonera, a dir a cada intervenció pública com a coeta final que volem el tren, que encara l'esperam. Polítics, entitats socials i econòmiques, publicacions, revistes, pancartes..., fer visible aquesta reivindicació. Una reivindicació coordinada de tota la comarca. I sobretot quan tenguem davant gent d'altres indrets.

Fins al nivell de molèstia. Saturar, fartar, fins ara, a les bones, no hem arreglat res. Acció!, sobretot dels nostres polítics, que d’una vegada es posin al davant, liderin, donin la cara per la seva gent i pel seu territori!

El transport públic diu molt d'una societat. Les seves mancances, també.

I no oblideu que fa més de vint-i-sis anys que esperam el tren! Idò això.