Si ho cerques amb "s" final, el que hi surt és una empresa, V&G, disposada a comprar el teu negoci en crisi. Ostres, sí, amics, a la terra queda gent bona! "Capità Kirk, poden teletransportar-se a superfície. Els habitants d'aquest planeta de pols i de merda no són tan psicòpates com ens havien informat. Wa yeah!" "Sr. Spock, detect que ha tornat a escoltar pop galàctic insular. El doctor Mac Coy ja li va dir que aquesta música té efectes imprevisibles a la psique vulcaniana". "Capità Kirk, sàpiga que això me sua soberanament sa polla". "Tinent Uhura, el senyor Spock ha començat una perillosa metamorfosi pentaclònica. No tenim més Amena que anar a rescatar-lo. Avisi el doctor".

Si ho cerques en anglès, crises, apareix el vuitè àlbum del meu estimat pesadot admiradot antidot Mike Oldfield. Crises va sortir al mercat l'any 1983 i jo en vaig comprar el single Mistake. Per mi no va ser cap error, però molts dels que es van comprar l'LP encara se'n penedeixen (na Núria m'ho explicà amb amargor renovada emergida del fons dels seus esponerosos pous blaus). El disc contenia l'èxit Moonlight shadow, que de tant posar-lo a la ràdio ha arribat a fer forat. Per aquest orifici ara mateix veig el locutor i li preg que posi qualque cosa que no sigui dels 80 per no avorrir la meva dècada preferida. Hi ha cançons d'aquella època que haurien d'estar prohibides durant una dècada. Girls just wanna have fun de Cindy Lauper, Walk of life de Dire Straits o Nothing's gonna stop us now d'Starship, per exemple. Si d'aquestes en perden el disc, encara millor.

 I si cercau crises i acabau a la pàgina del Financial Times, tal volta hi llegireu que aquesta publicació augura que si l'economia es continua deteriorant a aquest ritme, Espanya haurà de sortir de la zona euro, tornar a la pesseta i devaluar-la per poder pagar el seu

deute. Urooogoogol!