Els fodechinchos mallorquins o gabellins

Enguany s'ha viralitzat la paraula gallega, "fodechincho"

«Les llamamos fodechinchos, que quiere decir jodechinchos. Los chinchos son los pescados más baratos que se pueden comprar».

Avui es fa servir normalment per referir-se al turista que abusa del que se li ofereix, de la hospitalitat. No respecta qui l'acull, ni l'entorn, els costums, la cultura i la llengua pròpia del lloc.
Aquest turista que aparca a la rampa d'un port, menyspreant la lluna i les marees. El turista que no respecta el somni dels veïns, que no fa res per intentar conèixer i adaptar-se al lloc on passa les vacances. Que es creu amb més drets que els residents perquè ell ve d'una ciutat gran o un país ric i els “aborígens” som uns pagesos ignorants. També són "fodechinchos" els turistes que s'ofenen per senyalitzacions en un idioma que no és el seu. A Galicia es fa servir amb qualsevol turista però sobretot amb els madrilenys.

Tot començà amb un missatge dels propietaris del bar Puerto Martina de Mera, a Oleiros. Avisaven que avançaven les vacances i tancaven el bar cansats dels turistes altius, irrespectuosos i amb poques ganes de gastar. En concret, els propietaris del bar es queixaven dels clients que demanen "dos Barcelós-Cola i quatre tassons", exigeixen «pinxos» fins i tot amb el cafè o critiquen la carta del local.
"No ens enriqueix, ens empobreix", assegurava l'hostalera. "Econòmicament, ens aporta poc, però físicament ens desgasta".

A algú li sona aquest discurs?

Després de rebre una pluja de crítiques el 19 d'agost passat va tornar a obrir la persiana amb un canvi al cartell de la seva porta en què anunciaven que és un espai "libre de fodechinchos".

El periodista Antón Losada també ha explicat el terme al compte d'X en un minut i amb tres exemples:


https://x.com/antonlosada/status/1824503165753897405

Els anomenats “fodechinchos”, encaixen en allò que Pierre Bourdieu en el llibre “La Distinció” va qualificar com a individus amb “gran desequilibri entre capital econòmic i capital cultural”.

Diríeu que heu vist aquests personatges per Cala Rajada?

Des de l'enveja del fet que a Mallorca encara no haguem estat capaços de posar nom a aquest turista i davant del monotema de la saturació de gent i espais, de l'empobriment econòmic i deterior dels serveis, és a dir, cercar els avantatges del turisme, tal volta ens queda el recurs popular de «posar nom» a aquesta gent que ens visita. Un recurs de cultura popular. Tant els lingüistes com els executius diuen que posar nom és la primera passa per afrontar un problema.

"Fodechincho" és una paraula preciosa. Tal volta n'hauríem d'organitzar un concurs.