per Miquel Piris
J.D. Vance serà el vicepresident de Trump si aquest guanya les eleccions. Abans, quan no eren tan amics, Vance va comparar Trump amb Adolf Hitler. De motius, n'hi sobraven. Per exemple, Hitler va guanyar les eleccions del trenta-tres fent servir aquest lema: ‘Hem de fer Alemanya gran un altre pic’, el mateix que fa servir Trump des de fa anys canviant Alemanya per Amèrica. Abans de dinamitar la democràcia des de dins, l’amic de Franco va fer un intent de cop d’Estat que va sortir tan malament com l'ocupació del Capitoli que va animar Trump. Hitler i els seus partidaris van ser rebuts amb bales per la policia que protegia l’Ajuntament de Múnic. El nazi austríac va ser ferit i jutjat. Com que el jutge era tan nazi com ell, Hitler no va passar ni un any a la presó i va aprofitar aquell temps per polir l’actor polític a qui els alemanys acabarien votant massivament, especialment les dones i els joves.
Un cop al poder Hitler va carregar un creuer d’actors abillats amb robes cares per demostrar prosperitat. Els alemanys s’ho empassaren. També els feren creure que al món hi havia una raça superior (l’ària), i una inferior (la jueva) contradient a la ciència. Mataren a trets a 33.000 jueus russos al barranc de Babi Yar (Kiev) i, en veure que era massa feina, idearen els camps de concentració i les cambres de gas. Així, assassinaren sis milions de jueus i prop d’un milió de persones amb altres capacitats, gitanos, homosexuals… Com explica Hitler i els nazis a Netflix. En total, el psicòpata megaloman de bigoti ridícul matà de vuitanta-cinc milions de persones.
‘Let’s make America great again’. Jutges d’ultradreta que fan política i enfanguen el país. Idolatria a actors polítics. Fake news. Negacionisme científic. Discurs d’odi contra immigrants, homosexuals, indepes… Atacs a governs elegits legítimament. Si hi afegim algoritmes i mitjans en mans de multimilionaris sense escrúpols, està clar que Trump, Milei, Le Pen, Meloni, Abascal, Alvise o Netanyahu plagien a Hitler. Situacions de desengany social i polític amb misèria econòmica les torna a capitalitzar la ultradreta populista. Mentre que l’esquerra, la que realment aspira a canviar l’ordre social i econòmic
per surar la classe treballadora, torna a quedar fora de joc, perseguida i vilipendiada. O els donau esperança amb fets i no autopistes o anam cap al barranc de Babi Yar. Als Estats Units, on Trump ha tastat la seva medicina i la Segona Esmena que tant defensa arran d’orella, fan tard: Biden també és extrema dreta. Aquí, França ha mostrat el camí pel qual tots els abascals europeus han d’acabar desapareixent.
Miquel Piris,
periodista.
