OKUPACIÓ/ HABITATGE: hi ha qualque pla?
- L'habitatge és el factor determinant de l'exclusió social a les Illes Balears, segons l’estudi de l’Observatori Social de Balears de la UIB.
- A Mallorca, hi ha 500.800 habitatges i 80.896 estan buits.
- A Capdepera hi ha 9.119 habitatges i 2.184 estan buits. El 24%! (dades del cens de població i habitatges 2021. INE)
- Balears necessita 15.740 habitatges per donar resposta a la demanda dels residents segons l’estudi del Banc d’Espanya (El mercado de la vivienda en España: evolución reciente, riesgos y problemas de accesibilidad. 2023)
- Les Illes tenim el preu del lloguer més elevat d'Espanya, segons el portal immobiliari Pisos.com. L’increment del preu de lloguer ha estat del 123% els darrers 10 anys, el que suposa l'augment més pronunciat a tot l’Estat.
-Palma incrementaria sols un 4,6% les habitatges de lloguer si se suprimís l'arrendament turístic.
- A Capdepera s’han fet els darrers 30 anys 186 habitatges protegits o públics, o de l’IBAVI (venda o lloguer). A tota Mallorca 12.112. Una pèssima política pública d’habitatges.
Recordem que l’Article 47 de la Constitució diu:
"Tots els espanyols tenen dret a gaudir d'un habitatge digne i adequat. Els poders públics han de promoure les condicions necessàries i han d'establir les normes pertinents per fer efectiu aquest dret, i han de regular la utilització del sòl d'acord amb l'interès general per impedir l'especulació. La comunitat participarà en les plusvàlues que generi l'acció urbanística dels ens públics".
(Quanta gent incompleix sistemàticament la "consti". Constitució, quants disbarats es fan en nom teu)
I que l’Article 11 de la llei 5/2018, de 19 de juny, de l’habitatge de les Illes Balears diu:
Competències dels ens locals
1. Els ens locals, sota el principi d’autonomia per a la gestió dels seus propis interessos, exerceixen les competències en matèria d’habitatge d’acord amb el que estableixen la legislació de règim local, la legislació urbanística i de sòl i aquesta llei, i, entre d’altres, tenen les competències següents:
a) La protecció i la gestió del patrimoni històric.
b) La promoció i la gestió de l’habitatge de protecció pública.
c) La conservació i la rehabilitació de l’edificació.
d) Totes aquelles que dintre del marc de les seves competències permetin la prevenció i la reversió de l’exclusió residencial i la vulnerabilitat habitacional.
2. A més de les competències de promoció i gestió que els reconeix la legislació de règim local, els ens locals poden concertar polítiques pròpies d’habitatge amb l’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears, en el marc dels instruments de planificació que estableixen aquesta llei i la legislació urbanística, i, a aquest efecte, es poden crear consorcis o oficines locals d’habitatge per a la gestió de funcions i serveis vinculats a l’habitatge.
3. Els ens locals que, per llur dimensió o per manca de recursos, no puguin exercir plenament les competències en matèria d’habitatge poden sol·licitar a les administracions d’àmbit territorial superior la prestació d’assistència tècnica, financera i jurídica.
Qui més qui manco coneix algú a Capdepera que ha patit l’okupació d’un habitatge. Comença a ser un problema més enllà del negoci de les cases d’alarmes/sistemes de seguretat que impulsen diverses multinacionals de comunicació.
L'okupació és una forma protesta contra l'especulació immobiliària, la manca d'habitatges assequibles i de protecció social. Més enllà dels protocols l’actuació de les forces de seguretat, de la justícia i els serveis socials. Més enllà de la percepció objectiva i subjectiva de la seguretat que te el ciutadà i exploten diversos partits. Més enllà de l’anunci del Govern que vol treure al mercat fins a 3.000 habitatges per lloguer a un preu un 30% més barat.
Hi ha qualque pla?