Si aquesta asignatura és la més semblant a la d'urbanitat que estudiàvem a primária ara fa mig segle, estam ben arreglats... Anam per envant o per enrrere? Perquè si s'ha tornat enrrere, seria qüestió de matricular nombrosos pares que no varen ser adequadament educats pels seus progenitors i, clar, ells no han estat capaços, no han sabut, educar als seus fills. I entristeix la situació d'haver de crear una nova assignatura per a suplir el principal deure dels pares: educar els  seus fills. I no creure's -com ha succeït els derrers anys- que són els mestres els que eduquen, confonent ensenyar per educar, que és missió primera dels pares.

Estic totalment en desacord que s'apallissi els infants quan fan malifetes, però una petita estirada d'orelles o un oportú "cachete" fan miracles. És el que va passar a una senyora que volia pujar a un autobús amb el seu fill petit -aquest volia comprar "xuxes" i es resistia a pujar- mentre el conductor del vehícle els donava pressa i a la dona no li va quedar mes remei que pegar dos petits tocs pel "culete"  al nin, i aquest va rompre a plorar; dues persones que es trobaven dintre l'autocar reclamaren la presència de la policia, que va separar la mare del fill per dos insignificants -i necessaris- "toquets" a les anques de l'infant, propiciant  la denuncia d'aquelles dues ridícules passatgeres.

Vull dir, amb aixó, que en moltes d'ocasions estam "pixant fora del test". Tal volta, aquell "temor de Deu" que potenciaven en temps de la Dictadura, ensenyant religió a les escoles, ajudava a una millor educació. No dic que ara, eliminant la religió de les escoles, els alumnes siguin manco educats, no. Pero, realment, algú creu que "Educació per la Ciutadania" complirà l'objectiu d'aconseguir un bon comportament cívic, especialment  dels joves, en llocs públics i privats, desterrant "paraulotes", desafiaments, insults, etc, en benefici del respecte dintre la convivéncia,  tant familiar com ciutadana? Tant de bo que així sia. Viure per veure.

Bartomeu Melis