La diferència entre que el Mallorca romangui a pri
mera divisió segons si guanya el Betis o al Betis és substancial. Com a norma general, el complement directe (CD) se situa immediatament després del verb i no va precedit de cap preposició. Per això direm L’àrbitre va avisar Muriqi, perquè havia empès Messi (no *a Muriqi ni *a Messi). Això no significa que posar la marca de cas a davant un CD et condemni a l’infern, sinó que en alguns casos és necessari, com veurem a continuació.

Per exemple, la a és obligatòria quan el CD és un pronom personal fort (mi, tu, ell, ella, nosaltres, vosaltres, ells, elles, vós, vostè, vostès, si). En aquests casos, el CD apareix duplicat per un pronom feble (El VAR l’assenyalava a ell com a culpable), fora de les oracions en què s’elideix el verb (Aquesta decisió beneficiarà l’equip, però a nosaltres, com a aficionats, també). Si un altre element acompanya aquest pronom personal fort, per paral·lelisme, també s’introdueix amb una a (La policia local els va detenir a ell i a la resta d’ultres al final del partit).

Quan el CD apareix duplicat per un pronom feble de primera o segona persona també va precedit d’una a: Aquest increment no ens afectarà, ni als socis nous ni als antics, fins l’any que ve.

Una altra situació en què és necessari posar a abans del CD és quan hi ha ambigüitat i es pot confondre amb el subjecte. Això sol passar, per exemple, quan el subjecte i el CD van seguits i tots dos són una tercera persona amb el mateix gènere i nombre. Per això, direm Greif rellevarà Rajković el pròxim diumenge, però Diuen que rellevarà a Rajković el porter eslovac Dominik Greif o El Mallorca aconseguirà la permanència si avui venç al Barça (sense la a, podem interpretar que cal que el Barça guanyi un partit contra un altre equip perquè el Mallorca aconseguesqui la permanència).

Potser us heu adonat que a les Balears, en els registres informals, posam a quan el CD va al principi de l’oració, tant si hi ha ambigüitat com si no, però en els registres formals només es permet si pot provocar un malentès o si és un verb causatiu (arruïnar, enfonsar, enlairar, sorprendre, disgustar, irritar, escandalitzar, impressionar...): Als aficionats no els va sorprendre el canvi de rumb del partit; A l’equip el rebran al port; Als jugadors que provenen de països del nord els afecten molt les altes temperatures. En canvi, direm El jugador no el vaig conèixer fins a l’entrevista, perquè no causa ambigüitat. 

Aquest són alguns dels casos en què acompanyam el CD amb una a. N’hi ha un grapat més, però per evitar que us provoqui mal de cap, ho acabarem d’explicar al pròxim article.