Per Pere Joan Tous


14 d’Abril de 1931: la proclamació de la II República fou un dia de festa i d’esperança per a tots els gabellins que creien factible un projecte de democràcia, de modernitat, de justícia social i de futur, un projecte que començava a fer-ser realitat ja des d’aquell mateix dia, en què deixaren de ser súbdits i vassalls d’un monarca per convertir-se en poble portador de l’absoluta sobirania nacional.

I és aquesta alegria i aquesta esperança dels nostres pares, padrins i re-padrins republicans, gent d’aquí, gent nostra, que cal recordar i festejar avui.

I cal fer-ho perquè, malgrat tot el que va venir desprès, malgrat tots els inevitables conflictes interns, malgrat la traïció final dels militars rebels com a braç armat que eren de la monarquia oligàrquica, malgrat el beneplàcit i l´interessadament servil col·laboracionisme eclesiàstic, malgrat els quaranta anys d’un franquisme corrupte, assassí de raons i assassí de vides, malgrat la des-memòria que va institucionalitzar l’emmordassada Transició, malgrat tot el que ens ha envilit i encara ens envileix com a poble, res ni ningú pot negar el llegat de tants valors democràtics que la República va promoure activament, com ara són el laïcisme institucional i la defensa de tot el que és públic, una perspectiva plurinacional, federal i fins i tot confederada de l’ancestral conflicte territorial, la plena igualtat com a perspectiva de gènere, fer de l’educació, la ciència i la cultura verdaderes prioritats estatals, establir la sanitat universal i reconèixer, en tots els àmbits, els drets inalienables dels treballadors... Un llegat truncat per la guerra civil i la dictadura, un llegat que la restaurada monarquia borbònica, cimentada en un bipartidisme essencial, es nega ostentosament a fer seu.

Un llegat immens que ens cal reivindicar avui, 14 d’Abril, per molts anys que hagin passat. És un deure de memòria i d’orgull per tots nosaltres, hereus seus, biològics o d’adopció, envers els homes i les dones del nostre poble que el varen fer possible i li varen ser fidels.

Pere Joan Tous