Obres son amors...
Vivim temps convulsos, de canvis que no sabem on acabaran portant-nos i que dificulten enormement albirar el futur, per això és d’agrair que hi hagi situacions que es mantinguin, fermes en el gest, més enllà de les pertorbacions que ens neguitegen. Arriba la Setmana Santa, se dona inici a la temporada turística i comencen obres públiques en el municipi, un fet, que per esperat, no deixa de d’assossegar-nos al comprovar que hi ha coses que prevalen per damunt de les continues transformacions.
Que l’Ajuntament inici obres en tan senyalades dates forma part del concepte, a vegades difícil d’entendre, i més mal d’explicar, d’”Unitat de destí en l’universal”, que agafa cos i es materialitza en l’obra pública de Setmana Santa i que te un arrelament profund dins l’ànima consistorial, fins el punt que és el tret diferenciador que la identifica i la distingeix, li dona caràcter i singularitza, és la materialització del famós imperatiu categòric, com si diguéssim.
Enguany la festa és al passeig de Cala Lliteres panxa en l’aire, on gaudim d’unes obres surran de mar que immortalitza’m amb selfis que roden pel món sencer com a mostra i botó de tot el que som capaces de fer ad majorem gloriam turismus.
Alegria, alegria quan ens digueren: Comencen les obres!
Alegria, alegria quan ens digueren: Comencen les obres!
