Fa unes setmanes vam parlar dels símbols; ara és el torn de les abreviatures, reduccions de paraules mitjançant la representació de només algunes de les lletres que les conformen. A l’hora d’escriure, és habitual l’ús d’abreviatures per estalviar espai, sobretot quan hem de repetir molt una denominació llarga, però cal anar amb compte i no abusar-ne o dificultaran la comprensió i la claredat del text (no volem tornar a l’època del llenguatge SMS!). 

En el cas de les abreviatures, l’IEC fa recomanacions, però no imposa res. És per això que allò que us presentam avui no són unes normes sobre l’ús de les abreviatures, sinó les convencions tipogràfiques més habituals, així com alguns consells sobre com fer-ne un ús adequat. 

Per començar, és recomanable utilitzar la mateixa abreviatura al llarg del text, tot i que una paraula en tingui diverses, com és el cas de pàgina, que pot ser p. o pàg. Aquesta és força coneguda, però si utilitzam una abreviatura pròpia o no convencional, cal indicar primer l’expressió desenvolupada.  

Per això, el primer cop, no us convidàrem als nostres SQLMC ni als sem. de qualitat ling., sinó als seminaris de qualitat lingüística als mitjans de comunicació (SQLMC o sem. de qualitat ling.). 

Per altra banda, l’ús de la majúscula o minúscula en les abreviatures depèn de com s’escrigui la paraula desenvolupada. Per exemple, si parlam del prof. G. Bibiloni, posarem la primera abreviatura en minúscula perquè fa referència a un nom comú (professor) i la segona en majúscula, perquè fa referència a un nom propi (Gabriel).

Pel que fa al tipus de lletra, les abreviacions en general s’escriuen sempre en lletra rodona, excepte les corresponents als estrangerismes, que es poden escriure tant en rodona com en cursiva. Podem parlar de la pizza amb pinya vs. o vs. la pizza sense pinya, tot i que la que porta pinya és clarament inadmissible. 

En el cas de l’accentuació i de l’apostrofació, se segueixen les regles ortogràfiques com si es tractés de mots sencers. Si la paraula completa porta accent o apòstrof, l’abreviatura també en portarà. És el cas de l’ed. (l’edició) o de 20 cènt. (cèntims). 

Encara ens queden moltes coses a dir sobre aquest tema (parlar de la puntuació i els canvis de gènere i nombre, entre d’altres), però no volem atabalar-vos, així que ho deixarem pendent per al proper article.