La Institució Francesc de B. Moll i la Nova Editorial Moll reivindiquen el seu llegat en el cinquè aniversari del seu traspàs i el 90 del segell de publicacions que va crear el seu pare el 1934


La Institució Francesc de B. Moll, dipositària dels drets del Diccionari català-valencià-balear, i la Nova Editorial Moll, hereva de la que va crear el seu pare el 1934, i que aquest 2024 fa 90 anys, volen reivindicar la figura i la trajectòria d’Aina Moll, quan es compleixen cinc anys del seu traspàs, el 9 de febrer del 2019. I, molt particularment, el seu llegat cabdal, en la lluita per la defensa i la normalització de la cultura i la llengua catalanes. 

Aina Moll Marquès, nascuda a Ciutadella el 1930, era la filla gran de Francesc de Borja Moll, coneguda com ‘na Molleta’ per Antoni Maria Alcover, autor del Diccionari català-valencià-balear amb el seu pare i recopilador de les Rondalles mallorquines. Ja amb només quinze anys, va prendre part en activitats culturals a Mallorca, amb caire gairebé clandestí. Encara estudiava el batxillerat quan va treballar, amb la seva germana Francesca, en un recull del vocabulari de Joaquim Ruyra, que obtingué el premi Marian Aguiló de l'Institut d'Estudis Catalans, el 1948.

El 1953 es va llicenciar en Filologia Romànica, amb premi extraordinari, i el mateix any va dur a terme un primer viatge d'enquesta dialectal a Eivissa, per al seu projecte de tesi doctoral sobre El dialecte eivissenc. També es va vincular a l’Estudi General Lul·lià de Palma, a on va ser professora dels cursos de català, que dirigia el seu pare,

Del 1954 al 1961 va treballar en el Diccionari català-valencià-balear, juntament amb Manuel Sanchis Guarner, i va ser directora de les principals col·leccions de l’editorial Moll, ‘Les Illes d’Or’, ‘Raixa’ i ‘Balenguera’. Des del curs 1960-61 va ser professora de l’Institut Joan Alcover de Palma, a on, extraoficialment i en petits grups, impartia classes de català. El 1962, va ser una de les fundadores de l’Obra Cultural Balear.

A mitjans dels anys setanta, va participar en la organització del Congrés de Cultura Catalana i de la campanya en favor de la cooficialitat del català. Fou la primera directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya restaurada, del 1980 al 1988 i, del 1989 al 1996, coordinadora general de la Campanya de Normalització Lingüística de les Illes Balears. És autora del volum La nostra llengua (Moll), a partir dels seus programes de divulgació del català a TVE-Balears.