per Miquel PirisL’arqueòleg d’Atapuerca, Eudald Carbonell, diu que som una espècie imbècil perquè, podent solucionar els problemes de la humanitat, no ho feim.
La minisèrie La caiguda de la casa Usher (Netflix) també ens ho recorda: amb el que gastam en un any en produccions de cine, televisió i videojocs bastaria per acabar amb la fam al món, per exemple. Amb el que costen exèrcits i guerres, a més d’acabar amb la gana, posaríem sistemes de salut universal arreu del planeta; podríem trobar la cura a multitud de malalties i, fins i tot, arreglaríem el canvi climàtic. Aquesta producció és un tractat descarnat i genial sobre com un humà pot perdre els escrúpols empès pel combustible de la cobdícia al nivell d'una altra sèrie extraordinària, "Breaking Bad".
"La caiguda de la casa Usher", una sèrie descarnada sobre l'avarícia psicopata.
Els Usher en realitat són els Sackler, la família que es va enriquir amb l’opiaci Oxycodin. Des de l’any 1999, aquesta pastilla ha matat a més de mig milió de persones als Estats Units. Els Sackler/Usher són un dels exponents més clars de la malaltia que afecta als multimilionaris: no estan mai assaciats, sempre volen més doblers i poder. I si el camí l’asfalten de mort, contaminació i misèria, cap problema. Gent sense escrúpols com Zuckerberg, Bezos, Trump, March o Rockefeller. Malalts mentals que tan sols serveixen per fer doblers a costa de qualsevol cosa o persona i que mai no tenen aturall.
Els Usher en realitat són els Sackler, la família que es va enriquir amb l’opiaci Oxycodin. Des de l’any 1999, aquesta pastilla ha matat a més de mig milió de persones als Estats Units. Els Sackler/Usher són un dels exponents més clars de la malaltia que afecta als multimilionaris: no estan mai assaciats, sempre volen més doblers i poder. I si el camí l’asfalten de mort, contaminació i misèria, cap problema. Gent sense escrúpols com Zuckerberg, Bezos, Trump, March o Rockefeller. Malalts mentals que tan sols serveixen per fer doblers a costa de qualsevol cosa o persona i que mai no tenen aturall.
Joan March va fer vessar la sang de milers de persones en benefici propi patrocinant Franco.
I a l’altre extrem hi ha Marlene Engelhorn, una jove austríaca de trenta-un anys hereva del fundador de la química Basf. Aquesta al·lota lamenta que l’estat no li hagi posat impostos i ha decidit repartir vint-i-cinc milions d’euros de la seva herència. Per això ha triat un grup de persones a l’atzar d’on sortirà un consell que decidirà com es distribueixen aquests doblers. Al seu web diu que «Si el govern falla, haurem de solucionar les coses nosaltres mateixos. La riquesa i el poder estan mal repartits. Un 1 % per cent de la gent té la meitat de la riquesa». Massa governs fan feina per aquest 1 %. Així, guerres com la d’Ucraïna o el genocidi de Palestina es fan per satisfer aquest 1 %. Les lleis es creen, es tomben o s’ignoren per engreixar aquest 1 %. Les mesures contra el canvi climàtic no s’aplicaran mai perquè aquest 1 % pensa que se salvarà al seu búnquer de luxe. És tan sols un 1 %, però dona pel sac al 99 % del planeta. Necessitam més Marlenes.
Marlene Engelhorn, una multimilionària que demana que pugin els impostos als ultrarics.
Miquel Piris
