La passada tardor, en Rafel Adrover, el seu company Mateu Massanet i la seva companya Ana González, durant una sortida en barca per la costa gabellina varen topar un estrany animal: un argonauta.

Bussejant a pulmó amb la intenció de fer observacions de biodiversitat per un treball d'Ana que ha estudiat ciències ambientals i estava fent un màster en ecologia marina, varen entrar a una cova oberta i allà dins hi varen localitzar l'animaló.

Petit, d'uns 5 o 6 cm. amb petits tentacles, un ull amagat entre ells i una estranya closca.

Un pop no era, a més nedava en superfície. Sípia o calamar tampoc. Què podia ser?

En Mateu duia una càmera senzilla i va prendre unes fotos així com va poder amb la llum d'una llanterna submarina.

Així el varen poder identificar. Era un argonauta!

Un animal d'alta mar que té tot el seu cicle vital a aigües lliures, ben lluny de la costa.

Ben segur idò, que la corrent i les ones l'havien fet arribar l’exemplar, accidentalment, fins a la costa de Capdepera.

Els argonautes són cefalòpodes com els pops, però de la família Argonautidae. Els pops viuen a la costa i al fons marí, mentre que els argonautes com hem dit són pelàgics i viuen prop de la superfície. Per això aquesta topada és excepcional.

L'animaló observat pels nostres amics, era una femella, ja que tenia la closca que ella mateixa segrega i fabrica just abans de fer la posta d'ous. Els ous els deposita dins la closca, per protegir-los i es queda també dins la closca guardant-los. Així com la van trobar en aquesta ocasió.

Els mascles, molt més petits 2-3 cm no tenen closca i tenen una vida més curta que les femelles.

També tiren tinta com els seus parents els pops.

En ocasions se l'anomena Nautilus de paper, ja que la seva closca recorda a la del Nautilus, i de paper per ser extremadament fina i blanca.

L'argonauta surt al llibre de Julio Verne “Vint mil llegües de viatge submarí”, la seva topada segons els antics propícia prosperitat i bona ventura.

En aquest article podeu observar algunes fotografies. Comencen per les originals dels nostres protagonistes de la història.
 

Una presa al cap d'una setmana per Joan Sans ja únicament de la closca al fons. O no va sobreviure en un ambient tan diferent i hostil, comparat amb el seu, o va abandonar la closca.
 
Imatge de Joan Sans

I algunes magnífiques fotografies d'exemplars vius, captats per Belén Caro. Biòloga especialista en investigar tot tipus d'organismes marins en aigües lliures i que ens ha ajudat a completar la notícia.

Imatge de Belén Caro

Imatge de Mª Belén Caro

Imatge de Mª Belén Caro

Agraïm les imatges dels nostres col·laboradors per poder realitzar la publicació.

Cap Vermell