En articles anteriors hem parlat sobre les diferències d’ús entre per i per a tant amb valor temporal com espacial. Us recomanam llegir-los, si encara no ho heu fet, però, per fer-vos-en cinc cèntims, emprar una preposició o l’altra és sobretot una qüestió de significat ⎯deixant de banda els casos més singulars. A grans trets, per indica un lloc o un temps no delimitat exactament en què transcorre una acció o la causa que provoca aquesta acció, mentre que per a indica sobretot la finalitat o el beneficiari.

En principi, a l’hora d’utilitzar per i per a davant infinitiu, es tenen en compte els mateixos factors, però com que la línia que separa finalitat i causa és tan fina (en el cas de la pregunta inicial, per exemple, és difícil de discernir), davant infinitiu, en la major part dels casos, es poden emprar indistintament per i per a amb valor final, tant en els registres formals com en els registres informals.

És així de senzill? Sí. Ara bé, això no és incompatible amb el fet que, en alguns casos, encara que ambdues preposicions siguin adequades, es prefereix emprar una i no l’altra.

En el cas de la preposició per, és habitual utilitzar-la quan el verb expressa tant el propòsit que es vol aconseguir com el motiu pel qual es fa una cosa: Els meus cosins vindran per celebrar les festes en família o Vaig telefonar a la padrina per saber quan faríem el dinar familiar.

Per altra banda, es prefereix per a quan l’oració porta un verb estatiu, és a dir, que expressa un estat o una qualitat del subjecte i no una acció realitzada per ell (Tants dinars abundants no són bons per a la salut); quan depèn d’un sintagma nominal o adjectival i només expressa finalitat (Pots emprar una excusa per a evitar reunions familiars) i també es fa servir en construccions impersonals o passives que tenen verbs d’acció (Es fa aquesta festa per a veure’ns almenys un cop a l’any).

Esperam que hàgiu gaudit d’aquesta darrera lliçó per (a) acabar bé l’any.