Intervenció a la presentació del llibre Hotel Laguna d’Alexander Gorkow

La conversió de Cap Vermell en una publicació digital l’any 2007 va suposar un canvi extraordinari, però ens va retornar l’enyorança del paper. Per això es va fer l’anuari ja el mateix any.

Poc després, el 2010, també es va voler iniciar l’edició continuada de llibres que, amb els publicats en l’etapa anterior, ja sumen cinquanta volums de tota casta, gairebé sempre relacionats amb autors gabellins o de temàtica gabellina, i calarajadera, és clar.

El primer volum que es va publicar és aquest, una versió catalana de les memòries d’Aurelia Canaan en versió catalana de Miquel Estelrich i Gabriel Mir, que ens connectava amb els inicis del turisme de masses contat per una senyora estrangera i protagonista d’aquest boom turístic, que encara dura de manera boja i descontrolada i que ha convertit la nostra illa en una economia colonial amb un monocultiu com tenien, i tenen, les societats colonials.

Si la Sèrie de llibres Cap Vermell va començar així, una de les coses que hem volgut fer és recuperar un grapat de llibres escrits per estrangers i tots els que han vengut després han resultat ser d’autors alemanys, tots ells exiliats del règim nazi i que a la Mallorca republicana trobaren un refugi on continuar amb la seva vida i la seva obra fins que va esclatar la revolta militar.

El primer després de Canaan va ser la monumental autobiografia de Jack Bilbo en versió catalana de Gabriel Mir.

El va seguir Lydwina de Franz Blei en versió catalana de Miquel J. Flaquer, el qual, a més de recordar-nos aquella Cala Rajada ja inexistent, ens va descobrir un gran autor i a molts altres exiliats de Weimar que eren el bo i millor de la cultura alemanya d’entreguerres.

Tampoc no vull oblidar dos llibres importantíssims no publicats per Cap Vermell, però que admiram i estimam: les memòries mallorquines del pacifista Heinz Kraschutski i el llibre i documental El temps s’esmicola impulsat per l’Arxiu Municipal de Capdepera.

Ara estam en procés de publicació de Torquemadas Schatten del gran autor expressionista Karl Otten, en versió catalana de Carles Balle i amb dos estudis, un de Pere Joan i Tous Siurell i un altre de meu. Es tracta d’un llibre sobre els inicis de la Guerra Civil a Capdepera i Cala Rajada i que resulta ser una obra que impressiona llegir-la ara.

Mentre treballàvem aquest llibre d’Otten se’ns ha aparegut un altre directament relacionat amb Cala Rajada escrit per un autor alemany. Es traca de Walter Pollatschek i el seu Drei Kinder kommen durch die Welt, un llibre per a tots els públics que també ens hem proposat traduir.

I si tenguéssim temps també ens seria de grat traduir Marte Brill i la seva novel·la autobiogràfica Der Schmelztiegel [El gresol], una jueva exiliada que va passar una temporada a Alcúdia i a Palma, on es va trobar per sorpresa amb la rauxa antixueta, una taca ben negra de la història de Mallorca.

Avui, presentam el llibre d’un altre autor alemany, però aquest és viu i a més el tenim aquí. Es tracta d’Hotel Laguna d’Alexander Gorkow, amb traducció de Miquel J. Flaquer.

D’aquest llibre en parlaran Xiscu Picó, amic personal de l’autor i un dels personatges del llibre; el traductor, que ho farà per una pantalla i que sí, és el meu fill; i Pere Joan i Tous Siurell, autor de l’epíleg.

També ho farà l’autor amb traducció paral·lela d’en Pere Siurell.

Alexander Gorkov, periodista i escriptor i com diu el mateix Pere a l’epíleg és:

un dels més intel·ligents i premiats periodistes alemanys (en un país on encara existeix el que s’anomena el «gran periodisme») i com a redactor responsable de l’emblemàtica «Seite Drei» (això és de la pàgina tres, dedicada a reportatges, entrevistes i articles de fons) del Süddeutsche Zeitung muniquès, un diari de referència, liberal en el millor sentit de la paraula. Gràcies a Hotel Laguna he descobert la seva vocació literària, entenent per literatura la seva màxima expressió, aquella que ens recordava Matthias Brandt a la seva ressenya: «Aquest llibre té cor i té humor. I, sobretot, té ànima.»

Ja per acabar i donar pas a les altres intervencions, permeteu-me un apunt personal.

El meu pròleg del llibre està dedicat a Manfred Tietze, l’altre padrí dels meus nins, i també voldria dedicar-li aquest acte d’avui, perquè ell també va voltar per Mallorca en Vespa o Lambretta.

En aquest pròleg titulat «Hans i Greta: nosaltres i els alemanys», hi dic textualment que:

«he esdevengut un alemany –estrany, això sí, perquè tal vegada som l’únic alemany del món que no parla alemany, cosa que a vegades sorprèn els alemanys continentals. Però, per diverses circumstàncies molt llargues d’explicar, he après a estimar Alemanya, amb els seus defectes i les seves virtuts, amb les seves grans aportacions culturals i poètiques i la seva innegable i coneguda fosca història.

Però, malgrat tot, en Manfred, n’Alexander, en Hans..., em parlen d’amor, d’un amor alemany que també és el meu».


Miquel Llull