Vivim en una simulació informàtica creada per una civilització posthumana com proposa la teoria popularitzada pel filòsof Nick Bostrom i films com Matrix o Abre los ojos? Pseudociència, responen alguns científics. D’altres, els contradiuen. Veient les imatges d’Israel, hom diria que sí. Per això, deixau-me dirigir-los unes parauletes als ‘creadors’.

Benvolguts posthumans que creau aquesta realitat que ens hem d’empassar 24x7, com que som un blanc egoista del primer món, em referiré als meus petits problemes i deixaré de banda els tres milions de nins que moren de fam cada any, els que són víctimes del càncer infantil o les 13.000 menors que anualment són obligades a casar-se amb adults als Estats Units, per posar un parell d’exemples que demostren com teniu de podrida l’ànima, si és que en teniu. 

Voldria referir-me a qüestions més personals, a detalls que, de veres, no feien falta com ara els moscards. I ja que hi som, no n’hi havia prou amb els moscards nocturns que ara, amb aquesta calorada, n’hi ha d’haver de dia fins i tot a la tardor. Capdepera ha registrat 24 graus de mínima a l’octubre! Parlant de canvi climàtic, ara que hem de salvar el planeta amb cotxes elèctrics, m’agradaria m’explicassiu com és que si tenim un accident és millor no moure’ns fins que arribin els bombers per l’alt risc de morir electrocutats. Imbècils!

Perdonau que vos insulti. L’educació hauria d’anar sempre davant. Faltar al respecte és inadmissible en qualsevol circumstància. Però com puc evitar-ho si sou uns tarats psicòpates bosses tristes? Em dec fer gran.

Fer anys és preciós. Envellir, pse. Aquesta disfunció biològica la vos podeu confitar. En aquest camí d’arrugues, malalties, dolors i viagra, hi ha un detall que us fa encara més ignominiosos: treure’m els cabells del cap i posar-me’ls a les orelles denota una maldat exagerada, malaltissa. La mort també la vos regal i en podeu fer ús avui mateix.

Una altra cosa inútil i cruel del vostre programa és la guerra. Fa tant d’oi com les mentides que expliquen els mitjans per a justificar-la. Inventar que els de Hamàs els hi han tallat el cap a uns bebès, per exemple. Després del final de l’apartheid sud-africà pensava, pobre de mi, que vendria el final del que Israel també ha aplicat als palestins ficant a més de dos milions de persones, literalment, en un camp d’extermini. Però no. Conèixer la història no ens allibera del càstig de tornar-hi a travelar, esclaus de la irracionalitat com Sísif. Que qualcú justifiqui l’assassinat del poble palestí o la brutalitat de la resposta de Hamàs ha de ser un altre error del vostre programari.

Sé que hi ha humans que us identifiquen amb deïtats i us adoren a través de religions diverses que alhora són font de mort i destrucció. El nivell d’estupidesa que habita la vostra creació és infinit. El vostre sadisme, posthumans creadors d’aquesta improbable simulació, també.