per Miquel PirisL'any 84, el grup basc de punk La Polla Récords publicava Salve on hi havia la cançó ‘Los siete enanitos’:
«Como hay mucho paro, hijo, tienes que aguantarlo todo
Como está la vida hoy y es que hay que comer
Todo el día reventando y a un cabrón beneficiando
Y encima con cachondeos de amor al trabajo».
Quan els integrants de La Polla Récords varen comprar les primeres guitarres elèctriques no trobaren l'endoll on connectar-les. Encara no sabien què era un ampli per guitarra.
Avui, els punks en sentit invers són empresaris com José Luis Yzuel, president de l'Hoteleria: «No sé de què es queixen els joves. Al sector, tota la vida hem fet mitja jornada, de dotze a dotze «. O el milionari australià, Tim Gurner: «Necessitam que augmenti la desocupació en un 40 o un 50%.
Necessitam veure dolor a l'economia. Necessitam recordar a la gent que són ells els que fan feina per a l'empresari i no al revés». Les senyores de casa bona que van per Barcelona embolcallades en la bandera espanyola com una croqueta tribarrada li donen la culpa a les "paguitas": "Claro, los jóvenes, como tienen las paguitas, no quieren trabajar!". L'explotació laboral no la veuen perquè els d'aquesta casta han crescut immersos en ella, criats per dones que també cobraven tres reals per netejar-los el cul o la casa.
L'any 92, l'exgovernador del Banc d'Espanya, Mariano Rubio, deia que baixar l'atur per davall del 14% podia empitjorar l'economia. I l'exministre de González, Carlos Solchaga, ha escrit que reduir la desocupació podria comportar perjudicis per a molts grups d'interessos. Curiosament, ara que l'atur a Espanya està al 12%, a hoteleria, agricultura i construcció falten treballadors. Els joves rebutgen ofertes com les que recull @soycamarero: 800 euros al mes per una jornada de més de tretze hores; dotze hores diàries a la Feria de Sevilla durant nou dies fins a les tres de la matinada per 450 euros; setmana laboral de quaranta-vuit hores, però només se'n paguen quaranta... «Pay them more» que deia Biden o Yolanda Díaz.
Amb un sou hauries de poder pagar transport, habitatge, menjar i estalviar. Acumular riquesa està ben vist, però si aspires a un sou digne, ai!, ets un gandul. El mes de juny, Nova Democràcia guanyà les eleccions gregues amb més del 40 % dels vots. Ara, el nou govern de dretes ha aprovat la setmana laboral de sis dies i setanta-vuit hores. Milers d'astuts treballadors van votar fer feina 13 hores diàries i jubilar-se als setanta-quatre anys. Aquí ha anat d'un pèl. Mentrestant, els bancs centrals augmenten els tipus d'interès dient que combaten la inflació. En realitat, creen desocupació i precarietat.
«Fuck, foc, maten a base de por. Precarietat i tristesa. No té altre nom: explotació. Trauen de tu la riquesa.» #Faena. Cançó de Zoo.
https://www.youtube.com/watch?v=Es4u6GrV7hw&pp=ygULem9vIHRvYm9nYW4%3DEl grup zoo i el tobogan que li falta a Rafa Nadal.
