Aquest infame que besa banderes davant gent amb uns capells lorquians. és el responsable, ara, de les clavegueres monàrquiques. I tots sabem quines han estat les seves tèrboles activitats. Unes s’han vist abocades a sortir a la superfície, entres elles les que han emergit a la llum precisament gràcies als tribunals europeus. Ara bé, els tribunals europeus el condemnen per mirar a una altra banda davant la tortura generalitzada, però al mateix temps és l’encarregat de tenir tancada la frontera sud d’Europa; un encàrrec manat i pagat per la Unió Europea que, com tots hem pogut veure en imatges esborronadores i criminals, s’ha convertit en una altra de les activitats infames en les quals s’ha vist involucrat el nostru personatge.

Hem de reconèixer que amb l’espionatge s’han fet, i ens han fet, la pixa «un lio» i a hores d’ara no sabem si s’ha mostrat amb tota la seva pudent grandesa a la llum del dia o no. El nostru personatge –seguint el camí traçat pel seu antecessor Zoido– és el màxim responsable d’espiar no només a polítics republicans, sinó fins i tot als seus advocats, diuen que també autoritzat –en part– per un ultra«jutge» multi-ocupat, matins i tardes [Hola, Lucas!]. I tot això ho fa acompanyat per la ministra de la guerra, la també jutge de vista esbiaixada, com no!, Margarita Robles; una altra que tal!!!!

Però a més de tot això, el més rellevant és l’ambivalència del personatge, dels personatges, en realitat: Robles i Marlaska. Aquests valents són membres del govern «més progressista de la història» (la famosa coalició PSOE-Podemos), però tothom sap que podrien ser –i potser seran– ministres del govern més franquista de la història. I farien exactament el mateix. Fent exactament el mateix que fan, podrien ser ministres en governs de tots els extrems de l’arc parlamentari espanyol. Aquesta, i no altra, és la «diferència» entre la dreta i l’esquerra al Regne d’Espanya: CAP.

No em digueu que aquests personatges no són un autoretrat del règim monàrquic. Són la viva demostració de l’estafa! No són ministres d’un govern. Són ministres del podrit règim del 78. I sempre, sempre, estan allà, remenant les cireres de la repressió i els negocis.

I ara aquests radicals monàrquics, juntament amb la tropa comuna, pretenen fer-nos por amb l’extrema dreta. Au va!