Diu Sebastià Bennàssar que «una de les claus de l'èxit de la novel·la negra contemporània és la diversitat de propostes: la hibridació de gèneres, l'esclat de llibres ambientats en èpoques històriques anteriors, l'aparició de protagonistes de tota mena..., i la consolidació d'escenaris que fins fa una quinzena d'anys eren poc proclius a formar part de trames criminals, com ara els espais rurals». Sembla que en la novel·la de Jaume Fuster s'enquadraria en la categoria del «country noir català».

Pere Joan Tous ha fet una dissecció perfecta i preciosa i precisa dels seus llibres i també la classifica com a novel·la intel·ligent, neoruralista, neonaturalista,...

Què dir de Calitja que no s'hagi dit o que no hi hagi un crític o comentarista que ho digui millor que jo? I què dir-vos de Jaume Fuster i Alzina que no sapigueu?

Obvietats:

- Que tracta dels grans temes de la literatura universal. La mort, l'odi, l'amor i l'enveja. Ho té tot. Hi trobareu l'amor impossible, l'amor prohibit, el desamor, l'odi, la solitud, el sentit de la vida, la mort, el sacrifici, el valor, el pas del temps, la cerca de la felicitat, les segones oportunitats, l'idealisme, el pragmatisme, la bogeria, la justícia, les injustícies socials, la discriminació, el dolor, l'honor, l'individualisme, la solidaritat, els silencis, la llengua o el procés creatiu, etc. La novel·la, a partir d'aquell assassinat que desencadena l'acció és una fletxa directa a l'epicentre mateix de les nostres pors quotidianes en les quals podríem estar mirant-nos qualsevol dia, sense previ avís.

- Que a Calitja l'autor ens narra amb mestratge i sublim precisió la vida dels anys 50 i 60 a Cala Rajada. En aparença tan diferent, però en essència tan semblant a tants d'indrets.

- Que l'escriptura de Jaume Fuster és senzilla, clara, dolça i acurada, sense perdre per això gens de contundència. Que l’estructura articulada en capítols breus aporta ritme i dinamisme a la lectura i en fa un plaer motivador, encisador. Que enganxa. No la pots deixar quan vols.

- Que, des de les primeres pàgines, és inevitable que el lector empatitzi amb els seus protagonistes: És una oda a la recerca del perquè. A voler explicar el gran canvi del segle XX que han sofert la nostra societat, les nostres vides. Un cant a la supervivència, al viatge íntim i transcendental que des de l'amor aboca el protagonista a acabar amb un c'est la vie!

Tot això ja ho sabíem... No descobresc res nou.

Què més es pot dir?

Mirau; abans de llegir Calitja, vaig tornar a llegir Mirant el silenci, obra que em va fascinar i de la qual vaig gaudir, paraula per paraula, fulla a fulla. I amb la relectura la vaig trobar encara millor novel·la. OBRA MESTRA. Sí, amb majúscules. La recordava. Es va presentar fa dos anys. I amb la relectura he descobert molts de detalls que no recordava o que em passaren per alt.

I per acabar d'arrodonir la trilogia, vaig tornar a llegir Celistre, Cala Rajada en blanc i negre. Uaaau!!!! Quina xalada... Record el club de lectura com si fos ara..., i quants detalls vaig recuperar. Quantes reflexions de la més pura filosofia de la quotidianitat, quantes relacions establertes amb vivències meves i, sobretot, quin plaer.

Llavors vaig pensar que la meva aportació seria parlar del plaer de la relectura. De rellegir Jaume Fuster. Altres vos pontificaran de Calitja. Jo no. No en sé.

Rellegir m’ha ofert l'oportunitat no només de recordar el plaer de la primera lectura, de confirmar aquelles sensacions, de corregir i adaptar el record que tenia del llibre, sinó també de corregir la percepció que tenia de mi mateix. Dels meus moments. Si som encara en el mateix punt on era o en un altre de diferent. És una nova conversa íntima amb l’autor, amb l’amic. Per a mi, els llibres de Jaume són llibres clau dels meus prestatges i rellegir els meus llibres clau és un exercici d'introspecció, de gaudi en la intimitat.

Rellegir és com fer una mena de festa major de la lectura sense bellugar-se de la butaca, ni haver d'alçar el cap un moment. Triar les frases i gaudir-ne sense sortir de casa.

Diu Vivian Gornick que rellegir és, segons com, anar a cercar caragols pels camins després d'haver plogut. Recórrer un territori conegut que, quan hi tornes a passar, no t'has de fixar en gaire detalls, només en els que et venen de gust, però també estàs atent per si veus despuntar qualque espàrec digne de ser collit per fer-ne una truita. I no veus tots els caragols, n'hi ha més dels que trobes; si demà hi passàssim en trobaríem més. Rellegir és anar al matís, i el matís, no ho dic jo, ho diu Gornick, ens civilitza: "Són els matisos que ens fan actuar com éssers humans civilitzats, fins i tot quan no ens sentim éssers humans civilitzats. Desfés-te dels matisos i tot és vida animal; en altres paraules, guerra."

Rellegir, idò, és l'acte més civilitzat que hi ha, i encara ho és més rellegir Jaume Fuster.

(he de callar i citar, no ho sé fer millor)

Tina Vallès diu que un llibre ben escrit és com un petit museu ple de joies amagades. L'autor té el poder de traslladar-nos a altres llocs i fer-nos viure altres realitats, identificar-nos amb els personatges i viure les seves vides. Tot això forma part del cercle que creem mentre ens introduïm en les seves paraules.

Rellegir m’ha permés descobrir nous detalls, aprofundir en la trama i els personatges, posar més atenció en els personatges secundaris o a les subtrames, ampliar la meva perspectiva i gaudir d’unes expresions gairebé oblidades.

Rellegir un bon llibre genera una sensació de familiaritat i confort. El retorn a un món literari conegut és reconfortant, especialment si la història i els personatges t'han deixat una impressió duradora. Ens permet reviure les emocions experimentades al llarg de la primera lectura, però també imaginar altres històries que queden obertes. Per exemple, no vos agradaria saber més de na Ramona? Que se'n fes un spin off? A mi, sí.

Rellegir, sobretot, m’ha permès establir una connexió més profunda amb l'autor, amb el seu estil, amb les seves veus i temes recurrents. Recordau que el plaer de rellegir varia d'una persona a una altra i depèn dels propis gustos i preferències literàries. Així que, ara que teniu la trilogia fusteriana no dubteu de tornar-vos a submergir en els seus llibres. Llibres que ja són al nostre prestatge de «llibres importants», dels nostres llibres de capçalera. Llibres que ja formen part del nostre paisatge literair, del nostre imaginari col·lectiu. Són patrimoni de Capdepera i de Mallorca. De la cultura catalana. Qualque dia, el «gran públic» s’adonarà de la magnitud d’aquesta obra. Mentre, ens hem de sentir afortunats, privilegiats, d’haver estat els primers de gaudir-ne.

Gràcies, Jaume!

 Pere Cortada