Fa només una setmana, si fa no fa, tinguérem la malanança de veure com una dona, la qui fa poc fou elegida presidenta de Les Corts Valencianes, Llanos Massó (de Vox), s'esgarrifava per mor d'un llibre sobre genitals masculins (en bon mallorquí diem perdius). El passat dia 28 de juny, els seus companys madrilenys prohibien l'adaptació teatral de la novel·la Orlando, de Virginia Woolf. En altres paraules; que ja estem capficats en la censura prèvia franquista. Així com sona.

La companyia organitzadora de l'obra, la madrilenya Teatro Defondo, ha denunciat la "censura ideològica" de l'Ajuntament de Valdemorillo, emperò ja és ben segur que l'extrema dreta ja l'hi ha penjat a la pobra senyora Woolf el cartellet de femi-nazi, roja i woke. Sens dubte, als senyorots, senyorones de Vox els treu de polleguera Orlando, una obra que tracta sense vergonya l'assumpte de l'homosexualitat, la llibertat de la dona per a decidir sobre el seu propi cos i en general la injustícia d'una societat dominada pel mascle. En realitat, la peça no deixa d'esser una biografia (la de l'amant de l'escriptora, la molt honorable i aristòcrata poetessa Victoria Mary Sackville-West) i un crit de ràbia i indignació de na Woolf contra l'establishment literari patriarcal al llarg del temps. L'autora s'inventa el personatge d'un ric i elegant jove que va trescant per la història (en total quatre segles des del període isabelí, l'època victoriana i l'era moderna) fins a esdevenir en dona, o sigui trans, paraula, per cert, que esgarrifa als ultraconservadors de Vox. És aquí, precisament, on Orlando s'adona del que suposa haver d'amagar-se els turmells, ser submís i obedient.

Al seu temps, Orlando fou definida com la més llarga i encisadora carta d'amor de la literatura, un trabucat romanç que Virgínia i Vita mantingueren en aquells bojos anys vint del segle passat. Woolf sentia admiració per la seva amant, a la qui veia com la típica noble sofisticada, sensual i vitalista. Tot allò que ella no podia ser. És precisament això que ha tret de polleguera a la tropa ultra i nostàlgica del feixisme de Vox. Als ultres, l'amor lèsbic els hi provoca vomitera, però més encara si l'affaire transcorre en les altes esferes, entre palaus i castells, dins les cambres de les elits. Aquesta ambientació els hi cou encara més, ja que els hi posa davant una realitat massa crua i massa forta impossible d'acceptar per a un supremacista de Déu, pàtria i ordre: el lesbianisme rebel, secret i amagat, de tantes dones de la noblesa, de la burgesia i de l'alta societat que, avorrides de la vida i reprimides, es veuen obligades a interpretar el fals paper d'abnegades, fidels i modèliques parelles mentre la fantasia homo bull dins les seves ments.

Els patriarques de Vox senten rebuig i menyspreu per les lesbianes de les barriades obreres de mala mort dels suburbis (principalment per pobres i roges), però les lesbianes de les mansions, les seves lesbianes, aquestes, els treuen de polleguera de manera especial, els hi espenyen els marcs mentals i els hi fonen el cervell. La lesbi burgesa o aristocràtica, refinada i culta, universitària i llesta, interpreta com cap altre la comèdia de la vida fictícia i ordenada juntament amb el marquès o comte de torn que es creu molt viril, totalment aliè i ignorant de què allò que en realitat l'excita a ella és el maluc en moviment d'una altra germana clandestina. El semental pensa que la seva femella és de compres, com una bona mare i parella, quan segurament ha anat de reunions amb les llibertàries del seu propi Cercle de Bloomsbury.

El senyor feudal imperialista, aquest model al qual pretenen tornar els ideòlegs trumpistes promotors de la "batalla cultural", és un engany, un pardal, un beneit ostatge de la seva distòpia i el seu món a l'inrevés que es creu molt mascle mentre la seva senyora guarda el Satisfayer en un calaix per a deixar volar la seva imaginació femenina y feminista. Aquesta pertorbació del ordre moral, familiar i social sempre fou molt més perillosa que cent revolucions marxistes. Com no l'hi han de posar una censura ideològica a Orlando? Si allò més estrany és que la novel·la ja no hagi sigut llançada a dins un fogueró, en pla nazi o acció contra l'esperit anti-espanyol, juntament amb altres llibres que odien senzillament per què mostren una veritat científica, filosòfica, religiosa, econòmica o política que, en el seu infantilisme o immaduresa personal, no són capaços d'acceptar. Avui és Woolf la víctima de la intolerància, el fanatisme i el complex, demà seran Freud, Marx, Thomas Mann, Bertolt Brecht, Jack London i Ernest Hemingway com a influències estrangeres "corruptores" de l’esperit nacional, segons deia Goebbels. Qualsevol dia els honrats veïns de Valdemorillo aixecaran les persianes de bon matí i veuran amb horror com Vox ha passat de la teoria als fets, construint un immens fogueró amb llibres cremant com tions al crit nazi de sí a la decència, a la família i a l'Estat.

Virginia Woolf fou una gran subversiva, una revolucionària contra el costum, els convencionalismes i la hipòcrita moralitat d'una època victoriana que avui torna amb força per mor del deliri de qualcuns. I aquesta rebel·lia infon basarda a les elits ultres. Odien la irreverent i jocosa Orlando perquè denuncia que les dones fadrines d'alta societat de l'època no tenien dret a l'herència ni a la propietat de les seves grans mansions. Odien a Woolf perquè renegà de la condició de "sexe feble", que és on Vox pretén tancar a la dona.

Mai un llibre fou tan perillós per a tota aquesta tropa d'ultres.