OXITOCINA, FENILETINALAMINA, NOREPINEFRINA

Image

Enginy per a captar les arts amatòries proposat pel químic autor del tractat. La mecànica és simple: al seu interior s’hi depositen les exhalacions efervescents de les femelles, aconseguides pel frec a frec apassionat, una vegada destil·lades de ferums. Els vents escampen la flaire i els mascles hi cauen com a mosques.
   Es presentà, el 12 dels corrents, al Teatre Principal de Capdepera, el primer  tractat sobre les feromones locals, un manual de química passional per a opositors a estimar, escrit per Suso Rechac. 194 pàgines que fan dubtar a l’estudiant que la capacitat amatòria estigui a l’atzar d’efluvis corporals que, per cert, es poden aconseguir a baix preu per Internet. Més aviat és el viatge, a través de 21 capítols i un epíleg, allò que aflora la disposició d’estimar tant  del narrador com dels lectors, encara que també és cert que sempre s’ha dit que els qui tenen el nas gros són grans amants.

 


L’òrgan vomeronasal (OVN) es troba situat a l’interior del nas i està connectat per terminacions nervioses amb l’hipotàlam, encarregat de controlar les emocions com la por, el sexe, etc. La seva funció es únicament i exclusiva captar les feromones que emeten les persones que ens envolten, provocant  diferents emocions i comportaments. Què voleu!, si això és tot, on hi veieu la gràcia?

Va guanyant, a mesura que passam pàgines, en intensitat narrativa i interès argumental, l’obra; fins i tot l’estil literari millora en els darrers capítols, potser perquè l’autor aprèn a dominar l’art d’encisar així com va escrivint. Un capítol rere l’altre, es manté ben alta l’atenció del lector, fins que aquest arriba a no poder deixar de llegir, empès per la necessitat que l’alquimista li crea, per art d’encanteri i d’herbes diabòliques, d’entrellucar el desenllaç de les distintes fórmules magistrals.Alguna vegada vos haureu topat amb gent, de fora poble, que vos demana noves d’en Suso, Ara tenim una resposta contundent i certa: “Ah!, en Suso és un novel·lista que també canta”.

llucià rinyon