Més amunt del trespol de la terra per on els humans terrajam, queden uns espais que sols alguns humans tenen el privilegi de conèixer al viu, no de llibres ni de fotografies. Aquests hi han residit nit i dia, mesos i mesos, donant voltes i més voltes a la bolla de la terra. Els seus ulls i tot el seu cos, degudament preparat, retenen una llarga tira de experiències dels sentits i del seu esperit, dels que ens parlen efusivament quan han tornat a la terra dels mortals.

 Mentre volaven per aquelles altures, la llum del sol i la seva energia els conduïa a una carrera admirable, de perspectives noves, molt fecundes per la resta del món conegut.

Servesqui aquesta reflexió per parlar de coses de Déu. En el camí que fem els creients davant la seva presència, també hi ha un temps en que una llum i una energia que vessa de la bondat del Pare, mostra camins i panorames de l’esperit que se assemblen al sol quan fa possible la vida dels astronautes pels paratges al voltant de la terra.

La fe i l’amor de Déu se encontren a mida de la poca cabuda de nostre esperit, per més que les seves parets se eixamplin per gràcia de Deu i per l’esforç del pelegrí. Llavors apareixen nous aspectes del camí vers Déu que no semblen reals ni possibles; camins ben vertaders que molts coneixen i que l’Esperit de Déu mostra i condueix.

Acostumats a les limitacions i proves de la vida, no pareix possible que quedi aquesta pujada del camí on l’Esperit de Déu, Creador i Pare, és un principi de llum i de vida nova, del que els àngels són els portalans.

Llorenç Tous 01/06/2023