4. Els fets i els reptes 

Des del moment que ens preocupam i incidim en el petit món que ens envolta feim política. La política existeix des que l'home viu en societat, és a dir, des de la Prehistòria. Malair la política no té gaire sentit, perquè no hi ha alternativa. Podem canviar tot el que vulguem, però seguirem fent política; allò a què podem aspirar és a fer-la millor.

Sovint ens queixam que els polítics volen guanyar-se la nostra confiança embolicant mentides. Això passa perquè la mentida és més creïble que la veritat; la manipulació es teixeix amb allò que la gent necessita que li diguin, la qual cosa permet falsejar la realitat amb uns relats que fan versemblant allò que la gran majoria vol escoltar.

La veritat es treballa i construeix a partir de la realitat; quan les opinions o reflexions es deslliguen dels fets apareix la mentida; quan s'emmascara o desdibuixa la realitat intencionadament es menteix. Si els fets no acompanyen i el canvi desitjat per tothom encara està per fer no queda més remei que recórrer a la mentida per justificar la inacció o guardar silenci.

La mentida no té límits, perquè les estratègies per amagar la realitat són il·limitades; sempre es pot anar més enllà i això depèn dels escrúpols de cadascú. La mentida més sagnant i rotunda és la mentida totalitària, aquelles que varen permetre al nazisme conquerir el poder i mantenir-se destrossant tants milions de vides. La mentida totalitària no es conforma a amagar o deformar la realitat sinó que la substitueix. Els nazis deixaren de parlar dels problemes de la gent i els substituïren pel problema jueu; els jueus eren el mal i l'origen de les seves desgràcies, per això havien de desaparèixer de la societat. La mentida totalitària just es pot donar en un règim totalitari, és a dir, allà on dir la veritat et pot costar molts anys de presó i fins i tot la vida. Per això és tan important que la veritat suri.

La veritat se cerca, es treballa i es construeix dia a dia; per això cal que la informació sigui de qualitat, curosa i fonamentada amb treballs i dades objectives que demostrin que anam per bon camí. Però de tot això n'anam despullats; es comunica molt però s'informa poc. Les opinions són lliures però els fets són sagrats perquè els necessitam per construir les nostres veritats.

La manca de dades és una malaltia crònica i en aquest país nostre la informació de la qual disposam no serveix per orientar-nos. Per això els polítics canvien tan fàcilment d'opinió; el desconcert engreixa la manipulació. El degà de la facultat de Turisme, Tolo Deyà, afirmava a "Ara" (1/10/2022) que no sabem si allò que invertim en turisme cultural realment provoca que hi hagi més persones que venen cercant dits productes i els consumeixen. El mateix podem dir de la gastronomia i de l'esport.

La promoció institucional no fa més que acompanyar allò que l'empresariat va fent. El sector públic no té cap tipus de control sobre el model turístic. Cada any l'equip de govern ens informa que ha assistit a unes quantes fires nacionals i internacionals, donant per fet que l'assistència és, en si mateixa, un fet positiu. Una fira és una trobada d'empresaris on es posen al dia de les novetats i orientacions del mercat i, en conseqüència, prenen decisions. Allò que s'ha de fer des de la política és analitzar i demostrar l'impacte de les accions promocionals, però no en tenim dades. No ens ha de sorprendre que projectes i millores que s'engegaren per promocionar la cultura, el senderisme o altres activitats acabin oblidats i sense manteniment. Vivim amb la incertesa que provoca el desconeixement, encara que se'ns vulgui fer creure el contrari.

L'any 2016 vaig entrar a formar part, en representació de l'Associació Cultural Cap Vermell, del Patronat del Castell, després convertit en Fundació. El febrer de l'any passat una empresa dedicada a l'excavació arqueològica va continuar els treballs iniciats anys enrere. Posteriorment, com és preceptiu, entregaren la memòria sobre la tasca realitzada i en la qual consten de forma detallada els estris trobats i una interpretació de l'ús que tendria l'espai excavat.

La Fundació va aprovar el pressupost de dites obres, moment que vaig aprofitar per demanar oralment una còpia de la memòria. Passaren els mesos i dit document no arribava; aleshores el vaig sol·licitar per escrit. A finals de novembre els membres de la Fundació fórem convocats per aprovar el pressupost del 2022 i a dita reunió em confirmaren que no se'm lliuraria la memòria.

Durant més de quaranta anys he anat treballant el tema del Castell i he participat com a voluntari en les tasques d'excavació, per la qual cosa eren els mateixos arqueòlegs qui m'entregaven la memòria corresponent.

La ciutadania té tot el dret de disposar de dit document públic pagat amb els doblers de tots i no és de rebut que l'equip de govern s'apropiï d'una informació que ens ha de permetre conèixer millor el Castell. Alhora em sap greu que la mesquinesa partidista ho hagi convertit en un problema personal.

Segurament no hi ha hagut cap legislatura on s'hagin gastat tants doblers en comunicació i propaganda. Ja he dit que generar i disposar de bona informació és fonamental per a poder fer les coses millor, però se l'han apropiada i això ens desvia pel carrerany de la manipulació i la mentida.

 
Josep Terrassa Flaquer