Tots hem sentit o dit alguna vegada Avui vindré amb el meu propi cotxe, Ho va fer amb les seves pròpies mans o M’has enganat amb el meu propi germà! Bé, aquesta darrera potser no és tan habitual. El cas és que és propi de la nostra llengua emprar l’adjectiu propi per indicar possessió.

 El problema radica en el fet que de cada vegada més s’abusa de propi i els seus derivats i s’empra per emfatitzar la identitat d'algú. En són exemples casos com El propi director va dir de plegar més prest, La pròpia Marta m’ho ha explicat tot o Segons els propis metges, no hi ha res a fer pel meu germà. Hi veis un possessiu? Se n’hi podria posar un? No, idò això vol dir que propi fa nosa.

 A tots ens agrada exagerar una mica i fer notar les nostres idees; no ho podem evitar. Per sort, la llengua evoluciona en consonància amb els nostres propis desitjos i ja podeu comptar que hi ha una alternativa normativa. La forma mateix (però només aquesta, deixeu de banda els seus derivats) és perfectament vàlida per fer èmfasi en allò que vulguem, sempre que la posem posposada. Així tenim que es pot dir El director mateix va dir de plegar més prest, La Marta mateix m’ho ha explicat tot o Segons els metges mateix, no hi ha res a fer pel meu germà. Anau alerta, perquè no és el mateix que et donin carbasses una vegada (La noia mateix em va rebutjar) que si ho fan un parell de pics (La mateixa noia em va rebutjar)!

Recuperem entre tots l’ús propi de propi!