L'ÀGORA DE L'OBRA CULTURAL BALEAR
En aquesta secció continuam la publicació d'articles tramitats per l'OCB per a la seva publicació a les revistes de l'Associació de Premsa Forana. 
L’edició acadèmica de l’Aplec de Rondaies Mallorquines d’Antoni M. Alcover
Jaume Guiscafrè
UIB
El novè i darrer volum de l’edició comentada de l’Aplec de Rondaies Mallorquines d’En Jordi d’es Racó va aparèixer a final de l’any passat, tot just quan es complien vint-i-sis anys de la publicació del primer. Aquest novè volum suposa la culminació d’un projecte que Josep A. Grimalt va començar a imaginar l’any 1962, quan feia el servei militar i encara no tenia la preparació acadèmica adequada per a envestir-lo; una preparació que va assolir el 18 de novembre de 1975 amb la defensa de la tesi doctoral Classificació de les rondalles de mossèn Alcover: Introducció a llur estudi, que el tribunal va qualificar amb un excel·lent cum laude i que ha estat, de fet, la base de l’edició.
Jo vaig llicenciar-me en Filologia Catalana el juny de 1992 i el desembre d’aquell mateix any, gràcies a una beca del Consell Insular de Mallorca, vaig començar a col·laborar amb Josep A. Grimalt per preparar els textos que havia d’incloure en l’edició, el primer volum de la qual havia de sortir el 1996 per commemorar el centenari de la publicació del primer volum de l’Aplec d’Alcover. La meva col·laboració havia de durar només un any, que era el període que cobria la beca, però finalment, i feliçment, n’ha arribat a durar trenta.
Aprofitant aquesta avinentesa, m’agradaria posar en relleu tres aspectes d’aquesta edició comentada. D’una banda, inclou la transcripció de les anotacions manuscrites prèvies a la versió impresa de cada rondalla, que es conserven sobretot en sis llibretes autògrafes d’Alcover que duen per títol “Notes de rondaies”. Així, posam a disposició dels lectors i dels estudiosos uns materials que altrament haurien estat de consulta difícil. Aquestes anotacions són molt reveladores del procés que va seguir l’autor a l’hora de redactar les seves versions rondallístiques. D’altra banda, l’edició està concebuda i dissenyada perquè pugui arribar a dues classes de públic: el lector corrent i el lector especialitzat en rondallística. En aquest sentit, els textos de les rondalles i de les anotacions manuscrites s’hi acompanyen de dues classes de comentaris: els que posen les rondalles en relació amb la mitologia clàssica grecollatina, la Bíblia o les grans obres de la literatura universal, que estan destinats al lector corrent, i els que tracten de manera específica aspectes relacionats amb la rondallística, que estan adreçats en primera instància al lector més o menys especialitzat en la matèria. Finalment, aquesta edició pretén fer accessibles les rondalles d’Alcover, com a mínim, als especialistes d’altres països. Per aquesta raó les rondalles s’hi presenten ordenades i classificades d’acord amb dues obres de referència i d’abast internacional que són de coneixement i de maneig obligats per a qui vulgui iniciar-se en l’estudi de la rondallística: The Types of International Folktales, d’Anti Aarne, Stith Thompson i Hans-Jörg Uther, publicat inicialment el 1910 i actualitzat per darrera vegada el 2004, i Motif-Index of Folk-Literature, d’Stith Thompson, publicat entre 1955 i 1958 i del qual es va fer una edició corregida el 1993. La primera d’aquestes dues obres classifica les rondalles en set categories —d’animals, meravelloses, religioses, humanes, del gegant estúpid, coverbos i anècdotes, i fórmula— i estableix, dins cada categoria, un nombre obert de tipus rondallístics, que són els arguments genèrics que permeten identificar les rondalles. La segona de les obres que he esmentat, per mitjà d’un codi alfanumèric, ordena els motius, que són unes unitats breus de contingut que tenen el poder de persistir en la tradició. “Na Magraneta”, per exemple, correspon al tipus ATU 709 Snow White (Blancaneu) i conté, entre d’altres, el motiu D1311.2 Mirror answers questions (un mirall respon a preguntes). D’una banda, la nostra edició ordena les rondalles de l’Aplec d’acord amb les set categories esmentades: el primer volum conté les d’animals i una part de les meravelloses; els volums segon, tercer, quart i cinquè contenen només rondalles meravelloses; el sisè, les darreres de les meravelloses i les religioses; el setè, les humanes; el vuitè, les del gegant estúpid, els coverbos i anècdotes; i el novè, finalment, conté els textos que Alcover va agrupar en sèries i que Moll va incloure en els volums cinquè i vint-i-quatrè de la seva edició, un índex dels narradors que varen contar les rondalles a Alcover, un índex de motius i un índex de tipus. D’altra banda, per a cadascuna de les rondalles indicam a quin tipus correspon i quins motius conté. Amb aquesta informació, un especialista d’un altre país pot fer-se una idea molt aproximada de quines són les particularitats de les rondalles d’Alcover en relació amb altres que corresponguin a un mateix tipus o a una mateixa categoria.
En definitiva, Josep A. Grimalt i jo mateix hem volgut preparar l’edició acadèmica que es mereixia una obra literària tan magnífica —i de vegades tan incompresa— com és l’Aplec de Rondaies Mallorquines d’En Jordi d’es Racó. Creim que ho hem aconseguit, però hauran de ser els lectors i els especialistes els qui ho certifiquin.
Jaume Guiscafrè
