No estam per tirar coets. La legislatura que acabam de tancar ha estat especialment dura. Quan encara no havíem sortit de la crisi econòmica desfermada l'any 2008 hem patit els estralls de l'epidèmia de la covid que paralitzà l'economia i la vida social. Després hem encadenat els problemes derivats de l'escandalosa pujada de preus de l'energia amb una inflació descontrolada que ens empobreix perquè no va acompanyada de la corresponent puixança econòmica.

El cost d'aquest seguit de crisis ha repercutit sobre la gran majoria de la població i, especialment, entre aquells que tenen els recursos més esquifits i els és més dificil superar els entrebancs. Enmig d'aquest daltabaix el poble de Capdepera ha passat mesos amb les oficines bancàries tancades, sotmeses a una política d'estalvi de personal; han desatès els clients per incrementar els guanys. Una vergonya!. 

Aquesta sensació d'impotència i desatenció ha quallat entre la població. Estudis sobre el desinterès mediàtic indiquen que entre els espanyols s'han desplomat les ganes de seguir les notícies que ens ofereixen els mitjans de comunicació; una desmotivació tan sols superada per Argentina i Brasil, països que pateixen una crisi gegantina. 

La informació que difonen els mitjans de comunicació és de molt baixa qualitat. Els equips de redacció ja no persegueixen les notícies ni cerquen experts que les comentin sinó que es deixen dirigir per gabinets que cerquen el profit econòmic i polític. La premsa, en general, divulga opinions interessades, excessos informatius, campanyes amb finalitats propagandistes que cerquen mantenir presència pública. Aquesta ha estat la dinàmica seguida i ara la gent no respon. 

A Capdepera la campanya electoral ha vengut precedida per una consulta sobre el futur de l'antic edifici de l'ajuntament. Les consultes tenen per objectiu recollir informació sobre una qüestió determinada i compten amb l'avantatge de què no comprometen a res; tant és així que els resultats obtinguts no han merescut uns comentaris sobre la idoneïtat d'una consulta a dos mesos de les eleccions o sobre la validesa dels resultats. Cal recordar que l'opció més votada tan sols ha aconseguit, aproximadament, el 3'52 % dels vots del cens previst. 

Per un altre costat hi ha esdeveniments que per la seva importància i envergadura mereixen un reconeixement popular i no l'han tengut; ens referim a la presentació del renovat moll de Cala Rajada. Una vegada més allò que ha trascendit són les fotografies publicades que mostren les autoritats autonòmiques i locals fent el recorregut pel moll, però sense calor popular. Hem perdut una magnífica ocasió de fer poble, sense distincions ideològiques; no hi ha dubte que les obres realitzades representen una gran millora i, a més, semblen fetes a consciència. El partidisme ha fet que allò que havia de ser motiu de goig popular hagi quedat en un no res. 

Capdepera sempre havia estat un poble obert i polititzat; on cadascuna de les eleccions mobilitzava a nombrosos ciutadans; on partits illencs amb poc arrelament popular aquí trobaven acollida i podien presentar llista pròpia. Això s'ha perdut; ho hem comprovat en el tema de la preservació mediambiental de Cala Agulla o en l'esmentada consulta popular. La desconfiança i el desinterès han arrelat i, en conseqüència, ens hem empobrit políticament.

Estudis sociològics realitzats a diferents barris d'una mateixa ciutat, com per exemple Madrid, indiquen que les barriades més empobrides són aquelles on els seus habitants manifesten més desinterès. Quanta més pobresa més desmotivada està la ciutadania i menys participa en esdeveniments culturals, polítics i socials. Normalment els barris més empobrits són els més conflictius.

En els últims vint anys la població gabellina ha augmentat en 2.500 habitants; un increment format, bàsicament, per immigrants procedents de països pobres que vénen a cercar feina; uns residents amb un  futur ple d'incerteses, cosa que els allunya de la cultura local i no senten la necessitat d'integrar-se. Si a la precarietat laboral hi afegim aïllament tenim un problema, la barreja resulta perillosa.

La realitat és tossuda; les dades estadístiques que ofereixen els organismes oficials indiquen que a  Capdepera creix el producte interior brut, és a dir, la capacitat de produir riquesa; ara bé, com que som un municipi que no s'atura de crèixer, quan repartim allò produït entre el nombre d'habitants la renta per càpita resultant és una de les més baixes de l'illa. Capdepera i Son Servera, dos municipis totalment abocats al turisme, presenten l'índex de renta per habitant més empobrit.

El que acabam d'exposar indica que els problemes més importants que ens afecten són de caire estructural; ja no val prometre més obra pública com s'ha fet fins ara. De cada vegada estarem més necessitats de plans per conservar els bens que tenim i desenvolupar estratègies que preservin la qualitat de vida aconseguida. Els periodes electorals també han de servir per reflexionar sobre el moment present; una passa prèvia que normalment els partits s'estalvien .


Josep Terrassa