JM Rosa conversa amb Raquel Fernández i Joan Campins

És temps de retorns per als estudiants i joves que estan o han estat fora de Capdepera. Amb l'objecte de conversar amb alguns d'ells avui ens citem amb na Raquel Fernández Rodríguez i amb en Joan Campins Melis. Cercam veus distintes. Torrijas i rubiols. Na Raquel ha finalitzat estudis superiors en Direcció i Administració d'Empreses a la Universitat de Granada i ha iniciat la seva vida laboral. En Joan, finalitza Econòmiques aquest mes i està cursant al mateix temps Ciències Polítiques a Barcelona. Un té casa seva a Capdepera i l'altra a Cala Rajada. Els pares de na Raquel han fet la vida professional al Turisme i els d'en Joan a l'administració. Na Raquel és una gabellina que va néixer a Granada i en Joan a Capdepera.

Amb dos gabellins que tenen vint-i-busques parlem de la Capdepera que somien. I caram, com somien! M'han dibuixat a duo, un millorant la proposta de l'altra, un somni preciós. Cadascú ha estat fidel al seu pensament i obert a l'altre. Tota una lliçó de convivència.

Com vos agradaria que fos Capdepera? Com la somiau?
Joan: En primer lloc m’agradaria que no perdés tot lo bo que té ara i que incorporàs coses bones com l’acolliment dels nouvinguts. La gent que ve de fora hauria de ser objecte d’un programa d’acolliment, sobretot cultural (en sentit ample). M’agradaria que el turisme no tengui tant de pes en l’acció pública. Els mallorquins també som importants i a vegades sembla que l’acció pública se centra massa en el turisme. Poder canviar el model d’absoluta dependència turística, potenciar l’associacionisme i el fer coses plegats.

Uff... moltes coses. Com ho concretam el que hem perdut?
Joan: Per exemple, hem perdut Terra Roja que donava ritme i actes a certs moments de l’any.

Raquel: Tal vegada perquè cada pic hi ha més pes de la gent nouvinguda i això es nota en les noves generacions.

Joan: També s’han deixat de fer coses a generacions anteriors a la nostra.

Ser més gent significa creixement urbanístic, diversitat en llengües, religions, cultures... i això, que pot ser una riquesa també pot ser un problema si no ho sabem gestionar.
Raquel: És cert que no hem sabut mesclar, que no hem sabut treure profit com a poble a la riquesa que ens dona la diversitat. Jo personalment he tingut la sort de viure aquesta diversitat des de la riquesa que ens dona. Però reconec que a vegades són cercles tancats.
Estic d’acord amb en Campins que no hauríem de perdre tot allò bo. En canvi, sí que crec que hem de saber viure del turisme en el futur. Crec que ha duit coses bones també i hem de saber mantenir- ho. Hi ha molta gent que vivim del turisme.

Joan: No es tracta de reduir per reduir el turisme. A més, ara és d’allò que vivim. És simplement generar alternatives a aquest monocultiu. No és lògic que els que estudiem, si no ens dediquem al turisme, haguem de sortir del poble. Hi ha poques sortides no relacionades amb el turisme.

Raquel: És cert això darrer que diu en Joan. Jo he intentat exercir del que he estudiat al poble i no he pogut. Al final faig feina a un hotel.

És una llàstima que això passi. L’educació és una inversió. És un bé que dona rendiments durant anys. I ho exportem! És una barbaritat regalar gent formada a altres! Un poble que perd els seus joves formats...
Raquel: Així és! Una llàstima.

De totes maneres el Turisme pot cobrir un ventall de professions que requereixen diferents nivells curriculars. 
Raquel: Així es. Mira un xef de cuina. Pot tenir títol o no, però requereix molta formació.

 Joan: És cert! Però hi ha una gran diversitat d’estudis que no hi tenen cabuda. L’impacte és indubtable. Fins i tot, la facilitat que hi ha per accedir a una feina turística fa que no hi hagi massa gent jove que estudiï. De la nostra generació hem estudiat molt pocs. No sé que passaria si la majoria dels joves estudiassin a la universitat. On farien feina? On viurien? Qui faria feina aquí a l’hostaleria?

Si tots quedàssim, més els que venen, encara creixeríem més...
Joan: A mi m’agradaria no créixer més. Ser poble.

Raquel: Jo no veig malament créixer, sempre que sigui per millorar el poble. Que els que venguin de fora donin el millor al poble.

 
I com ho feim? Com feim que l'esperit de poble de les festes de Sant Antoni sigui normal la resta de l’any?
Joan: Estic d’acord que les festes de Sant Antoni són el punt de major representació de l’esperit de poble. La resta de festes són a s’estiu i són complicades perquè molts fan feina. Crec que el futbol també és una activitat molt integradora, encara que ja no sigui tant important com abans.

 Anem tancat temes. Hem de tenir segell com a destinació turística?
Raquel: El que jo veig a l’hotel on faig feina, és que tenir segell funciona, almanco a nivell d’un hotel. Al poble hi ha de tot. A Capdepera hi ha un tipus de turisme i a Cala Rajada n’hi ha altra. No em sembla malament que hi hagi diferències al municipi. Personalment apostaria per la diversificació. No posar tots els ous al mateix paner.

Joan: Em sembla bé la diversificació. En segment econòmic i en tipus. Inclús tenir un ventall més ample de nacionalitats. Hem de saber compatibilitzar oci nocturn i qualitat i aquest és un equilibri difícil. Que només hi hagi turisme d’alt poder adquisitiu tampoc. Crec que tindria un impacte en els preus del poble a l’alça i que perjudicaria als residents. En definitiva crec que hauríem de seleccionar una mica la clientela que l’empresa vol.

Poder canviar el model d’absoluta dependència turística i potenciar l’associacionisme i el fer coses plegats.

Creus que amb internet i l’accés a través de demanda directa del turista no complica una mica això? Fins i tot la gestió torna més complexa si amb poca antelació de temps te poden omplir l’hotel, no?
Joan: Les plataformes ho estan canviant. També dona major independència a l’hotel. Pots seleccionar a la teva clientela a través d’estratègies de màrqueting i dels preus. Han d’anar de la mà els hotels, l’oferta complementària, la qualificació del personal... És un projecte de tots.

Raquel: Crec que més hotels haurien de mantenir oberts tot l’any. En canvi, la saturació que el turisme provoca, allargar-la dotze mesos, no m’agradaria.

La pesca i l’agricultura. Coneixeu gent de la vostra edat que han decidit viure de l’agricultura o de la pesca? Sobreviuran aquests sectors?
Raquel: No conec ningú de la meva edat.

Joan: Tampoc. Veig complicat que a Capdepera passi. M’agradaria però... inclús com a reclam turístic. Tenir camp o pesca ajuda a ser millors. Si no hi camp i tot és garriga... Pels joves és complicat.

La mobilitat a Capdepera com la veis?
Raquel: Una qüestió clara: NECESSITAM TRANSPORT PÚBLIC.

Municipal o interurbà?
Raquel: Municipal segur. Almanco per poder anar a Sa Font de sa Cala, Cala Mesquida...

Joan: I interurbà també. No podem anar ni a l’aeroport. El servei hauria de donar avantatges als que emprin transport col·lectiu davant del transport privat. I el que s’hauria de fer és fomentar el caminar com a model de transport dins el poble.

Joan, anar a Sa Pedruscada caminant t’hi jugues sa vida...
(en Joan fa capades)

Raquel: Ni tan sols hi ha camins per anar en bicicleta. Aquí tenim problemes perquè anem per tot en cotxe. No hi ha aparcaments i fa la vida més tensa.

Joan: Fins i tot el transport, pot ser un projecte de comarca perquè així cobriríem millor les necessitats. Tipus de tendes. Hi ha gent que ve aquí al Mercadona i a Artà per el que sia...

Pensau que hi ha espais de col·laboració entre pobles veïns?
Joan: Sí. Ens hauríem de deixar de localismes i ampliar la mirada pel que dèiem. Podem respondre millor entre tots.

Què duríeu cap aquí de Granada o de Barcelona?
Raquel: La vida del carrer, faci fred o calor. Quina vida té el carrer!
Joan: L’associacionisme. L’escoltisme per exemple. Com allò que deia al principi de Terra Roja. És una societat molt viva.

Anem a concretar una mica els vostres somnis:

Població
Joan: No voldria créixer més.
Raquel: Pot créixer una mica més.

El poble
 Raquel: Un mercat! Sé que ma mare aniria a comprar allà. Que molta gent aniria a plaça.
 Joan: Un espai on trobar-te. On es puguin fer activitats. Que ajudi a fer poble. A l'ajuntament antic per exemple. Que sigui de fàcil accés.

 Raquel: Podem fer el mercat a l’ajuntament antic Joan, a la part de baix i a dalt com a un centre per fer activitats.
Joan: Me pareix bé. Una plaça, un mercat i a dalt una espècie de centre cívic.

Raquel: Que sigui una plaça que faci realment de lloc de trobada!
Joan: Una plaça neta pels infants jugar, un mercat, un baret, un centre cívic per a tots... Seria fantàstic! I l'ajuntament antic rehabilitat i viu!