Quan veig aquestes coses em pos de mal humor.  No em puc avenir que hi hagi gent capaç de ser tan incívica, poca vergonya, porca... No sé quin adjectiu seria l’adient, però us puc assegurar que me'n surten de més gruixats.

El dissabte de dia 1 de març, dia de les Illes Balears, veïnats del nostre municipi vam demostrar quant “l’estimen”... Ja us ho dic jo, gens!

Uns, tot indica que fent botellot a Cala Gat, van deixar les seves deixalles escampades al voltant d’una paperera. Si fa vent o si no hi caben, endu-te-les a ca teva, caram! No les deixis perquè s’escampin!

Segon punt. Veïnats de Cala Rajada que no són capaços de dur les seves bosses de fems als contenidors i les deixen a qualsevol lloc. A Cala Lliteres, malgrat el fort vent d'aquest dies, han deixat les bosses al mig de la via pública.    

O, a les zones de recollida "porta a porta", n'hi ha que no són capaços de treure els residus el dia que pertoca. Realment és tan difícil seguir el calendari? Perquè és un fet molt generalitzat, com deixar les bosses a ca un altre o  enmig de la carretera, en una paperera o a les voravies. Així no hi ha cap sistema que funcioni, tot plegat acaba costant més diners als ciutadans...



I per repicó, ens trobam amb aquests que han llançat tot tipus de deixalles enmig del bosc, just devora la carretera de sa Pedruscada (baixant a la dreta, és ben visible). És una llàstima no agafar-los  “in fraganti”, mper bé que ja imagin la seva resposta de manual: “ jo no sé on s’ha de tirar”.  I també pot passar que encara te'n diguin quatre de “fresques” i que et contestin "fica't en les teves coses i deixa de molestar..." o " qui ets tu per dir-me què he de fer?”

La meva pregunta és com pot haver-hi gent que no respecti mínimament l’espai comú: els nostres carrers, places, boscos, platges... Com pot haver-hi gent que pensa que, llevat de ca seva, la resta del món és un femer on tirar la seva brutor o les seves deixalles?

Pot ser que avui, quan surti publicada aquesta nota, ja s’hagin retirat les bosses, els fems escampats i la brutor, però no deixa de ser decebedor que entre els teus veïnats hi hagi tantes persones que consideren “normals” aquestes actituds. I el problema és que, a part d'indignar-nos o emprenyar-nos, com a ciutadans poc podem fer. 

Em sap greu, però avui estic indignat!