Cims ocults 






Per Llorenç Tous






Quan les meravelles de la vida ens atropellen com el carro de foc a Elies i un buf interior ens enlaira més enllà del temps, tot queda clar com la llum. La pròpia vida amb tots els misteris, la tarda quan es pon el sol, la maduresa dels anys, la nit prenyada d'estrelles, la música de les coses, la inspiració i la història dels genis, la poesia de les onades i el seu testimoniatge. O sigui, que tot és tan senzill i tan bell, com la miqueta que veiem de Déu i com sabem molt d'Ell, gràcies a un nen de Natzaret.

Quan els anys es van acumulant al mateix compte i el joglar ha après el seu cant, obre els ulls del cor i practica el llenguatge dels nins que amb pocs balbucejos ho diuen tot. Aquests són com els místics que van treure el cap al cel, van perdre la parla perquè la seva llengua va quedar muda i la seva memòria enlluernada. Tothom qui contempla la bellesa de prop necessita el silenci per assaborir-la; fins als ulls es tanquen després per donar-li pas cap al cor i deixar-lo en un altre món, proper a una altra galàxia.

Des de la distància que som capaços d'assolir tot cobra la seva dimensió real, no la que abans li donàvem. Els ulls del cor sanejats i enriquits capten la veritat gairebé tan encertadament com els que ja van superar la mort. Bastant abans que el cos estigui cansat de viure, la maduresa de la persona es pot avançar a l'alçada propera a l'origen de la vida, on tot el sagrat va assentar el temple.

 26/02/ 2023