Durant la primera meitat del segle XX, Charlot va ser més famós que els Beatles. Per tant, que Lennon em perdoni, va gaudir de més popularitat que Jesucrist o qualsevol altra figura històrica. L’actor britànic va conquerir el món donant vida al cinema a un vagabund pobre amb l’única intenció d’entretenir i fer riure. Però el còmic va anar donant pas al pensador. Un procés que arriba al cim amb «El gran dictador», estrenada l’any 1940, un any després que 20.000 simpatitzants nazis omplissin el Madison Square Garden de Nova York. En aquesta paròdia d’Adolf Hitler i el nazisme, el vagabund mut parla per primer pic després d’un quart de segle de silenci:

«Jueus, gentils, negres o blancs. Tots volem ajudar-nos els uns als altres. Els humans som així. Volem la felicitat dels demés, no la seva misèria. No ens volem odiar i menysprear. En aquest món hi ha lloc per a tothom. La terra és rica i pot proveir per a tots. […] però hem perdut el camí. La cobdicia ha enverinat les nostres ànimes. Ha aixecat barreres d’odi. [...] En nom de la democràcia, utilitzem aquest poder actuant tots units. Lluitem per un món nou, digne i noble, que garantitzi la feina. I a la joventut, un futur. I a la vellesa, seguretat».

Trump, Bolsonaro, Meloni, Le Pen... Vuitanta-tres anys després d’aquest discurs, una onada de feixisme torna a recórrer el planeta. En tan sols dos anys, l’extrema dreta ha intentant cops d’Estat a Estats Units, a Alemanya i  Brasil.  A Espanya, el discurs de la dreta i la ultradreta és similar: no aturen de dir que el govern de Sánchez és il·legítim, com Trump i Bolsonaro amb Biden i Lula. El bloqueig de la renovació del Poder Judicial que el PP ha exercit durant quatre anys també és una mena d’ocupació per la força, fent cas omís de la llei (la seva sacrosanta constitució!) i les advertències europees.

Durant la Segona Guerra Mundial, Chaplin es va declarar pacifista i va acabar sent víctima de la cacera de bruixes de McCarthy i expulsat dels Estats Units (»Land of the free»?). Van anar a per ell acusant-lo de jueu, comunista i de diversos escàndols amb dones. Tot s’hi valia contra els comunistes. Recorda a la persecució política, judicial i mediàtica a la qual estan sotmesos podemites, membres de Bildu i independentistes (traduït al llenguatge de la dreta i la ultradreta: comunistes, etarres i colpistes). El missatge de Chaplin contra el feixisme continua vigent.

«...en nom de la democràcia, ens hem d’unir tots!»