Arriba el solstici d’hivern. Amb ell, arriba el costum infantil d’expressar els desitjos en una carta i esperar que els reis d'Orient ho facin possible. Expressar els desitjos, en general, és un exercici que obliga a concretar anhels o somnis més o manco definits. I no sempre és fàcil expressar-ho. 

Durant aquesta col·laboració anomenada Somni de Capdepera he tingut la possibilitat i privilegi d’entrevistar entorn a allò que desitgem pel poble, a allò que somiem pel poble. He d'agrair a tots i cada un amb els que he tingut la sort de conversar per la seva generositat a l’hora de fer públic els seus somnis de com volen que sia el poble. 

Naixia, aquesta secció, amb l’ objectiu d’encoratjar al poble a que assumeixi el seu futur i faci possible la Capdepera que volem com a comunitat i com a espai on compartir la vida (Capdepera és i serà allò que els gabellins vulguin). Som conscient de l’impacte discret que pot tenir la revista i les entrevistes que hem publicat a l’hora d’estimar la consecució de l’objectiu. Però si crec que hem obert una porta (o una finestreta) que no es tancarà. 

Aquesta entrega vol posar punt i a part a les entrevistes. Per què?  Molt simple. S’atraquen les eleccions i no voldria que els somnis es contaminessin per la carrera partidista a la batlia. Volíem parlar d’allò que ha de menester el poble però a certa distància del dia a dia. 

Així doncs, vull concloure amb aquesta carta adreçada als aspirants a gestionar el poble del futur,  com si fos una carta als reis mags. La Capdepera de l’any 2040 comença amb la decisió d’elecció dels gabellins per a gestionar l’ajuntament els propers quatre anys. Aquesta carta és un resum personal de la Capdepera que volem expressada a les entrevistes. Que cada un dels aspirants a batlia incorpori allò amb el que estigui d’acord i descarti el que trobi.

Carta al batle o batlessa de Capdepera dels propers quatre anys. 

Candidat/candidata a Batle/batlessa de Capdepera: 

En primer lloc vull agrair-vos la valentia que demostreu al presentar-vos a la batlia del nostre poble.  Dedicar-se durant un temps de la vostra vida a resoldre i gestionar problemes de la comunitat on viviu és un senyal de generositat. Sabeu que no tindreu ni horari, ni dies lliures, ni intimitat al poble. A més, és bastant probable que se vos atraqui gent que només té interessos particulars i no col·lectius i inclús que per la defensa del bé comú hagueu de perdre qualque relació personal. I sabeu que sereu el responsable de tot el que passi i inclús d’allò que no passi. Que tingueu molt d’encert en les vostres decisions!

A continuació vos pas a relatar les idees centrals que hem trobat en un grapat de converses amb gabellins i gabellines, per si trobeu adient, incorporar aquestes 10 línies de feina al programa electoral i, evidentment, a la gestió municipal dels propers quatre anys: 

1. Vies de comunicació del poble. Capdepera no és Vila Roja, Vilanova i Cala Rajada. Tenim més nuclis o localitats amb gent que hi viu tot l’any. Una de les idees recurrents reflexa la necessitat de repensar les vies de comunicació interna. Els camins de Capdepera a Sa Mesquida o Canyamel o de Sa Cala a Cala Rajada preocupa als gabellins. La comunicació existent està pensada en termes de cotxe particular i respon a dissenys de fa més de mig segle. No incorpora la possibilitat de caminar ni la possibilitat de la bicicleta. Cal repensar i dissenyar aquestes vies amb els paràmetres de sostenibilitat europeus, propiciant alternatives molt més sanes que sols el cotxe particular.  D’aquesta idea hi ha possibles projectes interessants:

- Passeig des Port. Reformar l’autovia, reduint l’espai pels cotxes i ampliant l’espai per caminar o bicicleta. Fer-la atractiva per a que sia un passeig que va del Castell a la mar, del carrer des Port al carrer Elionor Servera. 

- Fer unidireccionals als cotxes els camins que comuniquen Capdepera, Font de Sa Cala, Es Carregador, Sa Pedruscada i Cala Rajada a fi de guanyar espai per fer-ho caminant o amb bicicleta.

2. Volem ser poble i no una ciutat petita. Poble més amable. Capdepera té un creixement de la població molt alt. Ha multiplicat la seva població als darrer anys. Preocupa aquest ritme. Cal revisar la normativa urbanística municipal repensant quant pot créixer el poble. De forma clara, els gabellins opten per contenir el creixement i, concretament a Cala Rajada, troben que ja s’han perdut moltes característiques de poble, que el creixement ha estat desmesurat.

3. Ombra. Hem de baixar la temperatura dels espais comuns: els carrers, les places, els parcs... Recordeu l’estiu que hem tingut. I l'única manera viable és plantant arbres. Arbres que ens facin ombra i puguin baixar qualque grau la temperatura de l’estiu. Arbres que generen oxigen. Els carrers amb arbres. Les places amb arbres. Aquesta, és una altra de les idees que major consens genera.

4. Un poble amb identitat i que s’estima. Com fer partícip als nouvinguts les senyes d’identitat del nostre poble? Aquest ha estat un dels temes que major consens genera i que més preocupa. La identitat com a poble ha de ser el fil que cohesioni, que aglutini als que venen de fora i ens faci millor poble. La diversitat de llengües, cultures i religions ens ha d’enriquir confluint amb la cultura gabellina. Ha d’haver polítiques actives d’acollida i integració.

També s’ha fet menció a la responsabilitat de cada un de nosaltres en que es poble sia agradable i estiguem orgullosos d’ell, assumint la nostra responsabilitat  en la conservació de les nostres cases i del espais públics i comuns. L’ajuntament hauria de regular, sobretot a la part antiga, que és pot fer a la façana o no, potenciar qualque programa de subvencions de millora i embelliment de les façanes, etc. 

5. Limitar l’ús del cotxe. És una costant. On aparquem? Més allà de la seria reforma circulatòria que es requereix, els gabellins somien en tenir més aparcaments i més espai pel vianant. Pensar en restringir la mobilitat del cotxe per horaris, condicions de residència o qualsevol altre criteri son qüestions claus que importen i molt. Artà, Son Servera, Sant Llorenç, Manacor... han «peatonitzat» el centre i no ha passat res. Es demana valentia. Per tant:

- Limitar l’espai públic pel cotxe.
- Ampliar l’espai pel vianant.
- Zones limitades al tràfic
- Voreres amples,
- Aparcaments dissuasius a l’entrada de Capdepera i de Cala Rajada
- Servei de transport municipal. Microbusos, tramvies... Comunicar de manera estable i amb alta freqüència els diferents nuclis des poble. Aquest servei ha de permetre comunicar millor els nuclis facilitant no haver d’agafar cotxe constantment.

6. Mercat Municipal cobert. Tal vegada sia el contrari del que passa. Hem facilitat que els supermercats grans s'instal·lin, amb aparcaments grans a una zona privilegiada com és l’autovia. La gent major que no condueix ho té complicat i enfora. Aquesta proposta te a veure amb potenciar un espai de mercat cobert per a petits comerciants locals: des de la venda de fruites i verdures, peix o carn. Aquest espai s’ha demanat que fos l’edifici que albergava les dependències municipals a Capdepera. Ho desenvoluparé al següent punt.

7. Creació de l’espai cívic Plaça des Sitjar. Les idees associades a aquest projecte son les següents:
- Reformar l’antic ajuntament i convertir-ho en mercat municipal cobert a la planta baixa.
- La resta de plantes serien espai sociocultural per fer tallers, centre per joves, reunions de veïns...
- Bar en concessió amb terrassa a la posta de sol.
- Aparcament subterrani davall l’edifici i plaça.
- Plaça des Sitjar tancada al cotxe amb zona de jocs per als infants.

8. Som poble i també som Comarca. Es possible que desaprofitem oportunitats intentant fer-ho tot des de les eines i les possibilitats que te un ajuntament. Pensar en comarca, mancomunant serveis dona més possibilitats. Estam a 10-20 minuts. No tenim perquè tenir equipaments d’alt cost de manteniment i programació quan ho podem compartir.

9. Avançar-nos al futur. La gestió de les comunicacions, la gestió dels residus, de l’aigua, de la energia... estan sofrint grans canvis en els darrers anys. Val la pena avançar-nos en les solucions que sabem que venen i que alguna ja tenen molts d’anys d’implantació. Sabem que tard o prest els aparcaments particulars hauran de tenir endolls per carregar cotxes elèctrics, que l’aigua de la dutxa podria servir per omplir les cisternes dels WC, que l’energia solar...

10. El patrimoni cultural. Es valora positivament que el patrimoni des poble es protegeix de manera important en quant al Castell es refereix però es descuida i s’abandona altres elements menors però importants del nostre patrimoni: els rentadors públics, l’aljub, els molins, les sínies... Hauríem de comanar el Catàleg de Patrimoni municipal. La primera passa és identificar, llistar i protegir.

Atentament,

JM Rosa