Fa uns dies, una al·lota publicava a Twitter una nota mèdica on un endocrinòleg de l’Hospital Juaneda Miramar havia escrit: «Anamnesis interferida por barrera idiomática (contesta siempre en mallorquín)». És a dir, que aquest ‘professional’ no atén a les explicacions d’una pacient perquè aquesta li xerra en mallorquí. Res de nou: també ho he patit personalment, com tants altres. Tampoc és novetat que hi hagi mallorquins que donin la raó al metge, però no em deixa de sorprendre. Després de segles d’opressió i persecució de la nostra llengua, hi ha individus que han fet seva la doctrina racista dels seus opressors i s’hi autoflagel·len. És el mateix cas dels negres aplicant-se mercuri a la pell per semblar més blancs: no s’accepten.

Però encara van més enllà i censuren aquells que reivindiquen l’ús públic del català onsevulla. Pensen que els racistes som els que la volem fer servir perquè maltractam els que, fent feina de cara al públic, encara no han après a entendre-la. Per això, no tenen problema per qualificar-nos de «franquistes» o intolerants a aquells que la feim servir arreu. És una manera de fer que forma part dels manuals de la ultradreta: acusar als altres d’allò en el que excel·leixen, com ara ser intolerants.

Per això, quan sentiu qualcú que en bon mallorquí diu que se vol eliminar el castellà o que no tenim dret a ser atesos xerrant en mallorquí a una consulta, no ho dubteu ni un moment, teniu al davant a un neofeixista acomplexat com en Joserra (encara que ells no en siguin conscients). I si hom es passa al castellà dient que «a Palma ja no es parla català», és pura peresa per no ser marcats com a rars. On hem arribat?! Hi ha qui considera que parlar en mallorquí a Mallorca és rar, com ser negre a Àfrica o als Estats Units. A quin grau d’indignitat hem arribat!


Miquel Piris