" Pols, molta pols, poc menjar,

o gens. Fam, sí. Molta fam."

Pols, molta pols, poc menjar,

o gens. Fam, sí. Molta fam.

Des d'on ets tu, criatura,

veieu la mort feinejar

cada dia, amb insistència,

entre vosaltres, infants.

No mira prim. Extermina.

Us arrabassa a grapats,

no us deixa tastar la vida,

no permet que compliu anys.

Enmig de la pols, moriu,

i ni sabem com plorar

tanta mort. Sou massa molts,

no hi ha llàgrimes per tants.

Ara les nostres complantes

i el més afligit dels planys,

els laments adolorits

que teníem estotjats,

els hem pogut exhibir

per la reina que ha finat.

Per a una reina que mor,

el seguici més brillant,

tota la parafernàlia

i un solemne funeral

amb la presència superba

de nobles i caps d'estat.

Una reina aturà el món

quan la mort se l'emportà,

espectacle d'un decés

que a mig món arrabassà

una llàgrima furtiva,

aquella que no vessam

quan et mors tu, criatura,

entre la pols. Quan tu, infant,

rei de totes les pobreses,

mors senzillament de fam,

en el nostre llagrimer

els plors ja s'han estroncat.

Enmig de la pols et mors

i ni sabem com plorar

tanta mort. Sou massa molts,

no hi ha llàgrimes per tants.

La llàgrima que estotjàvem,

a la reina hem ofrenat.

Jaume Fuster