Dos dies abans de les festes de Sant Bartomeu de Capdepera un record per un d’aquells artistes que abans de la Guerra Civil trobaren en Cala Rajada el refugi somniat i que moria avui fa seixanta-sis anys. Friedrich Wilhelm Kleukens (nascut el 7 de maig de 1878 a Achim, prop de Bremen; mort el 22 d'agost de 1956 a Nürtingen) va ser un pintor, arquitecte, tipògraf i dissenyador gràfic. És un dels dissenyadors de llibres més destacat.

Friedrich Wilhelm Kleukens, el 1907, es va casar amb Paula Freiin Raitz von Frentz (30-05-1884) a Hattenheim, Ella era filla de Karl Freiherr Raitz v. Frentz i la seva dona Hermine.

Del matrimoni van néixer dues filles, Ingeborg Kleukens (27-02-1909) i Helga Kleukens. La seva filla Helga Kleuken es va casar amb Friedrich Haus, un arquitecte, que era fill de Rudolf Haus, metge i la seva dona Elfriede Bülow, filla a la vegada de l'estudiós Oskar von Bülow. Friedrich Wilhelm Kleukens va anomenar dos dels seus dissenys artístics i gràfics de la sèrie de tipus de lletra Antiqua amb els noms de les seves filles Ingeborg i Helga.

Friedrich Wilhelm Kleukens va completar un aprenentatge com a dibuixant a l'estudi de la fàbrica de plata Wilkens & Sons de Bremen. Després va assistir a l’escola del Museu Reial d'Arts Aplicades de Berlín, on va conèixer Fritz Helmuth Ehmcke i Georg Belwe. Juntament amb ells va fundar l'any 1900 el taller Steglitz de disseny d'arts i manualitats, que es pot considerar la primera agència de publicitat alemanya en el sentit modern. Els tres dissenyadors eren representants del New Book Art en la dècada anterior a la Primera Guerra Mundial; Tanmateix, Kleukens també va estar actiu en altres camps del disseny (per exemple, coberteria)

El principal client del taller Steglitz va ser Otto Ring, el fabricant de l'adhesiu Syndetikon, per al qual Kleukens va dissenyar campanyes publicitàries originals i reeixides fins als anys vint del segle passat. En poc temps, l'empresa va estar activa en una gran varietat d'arts i manualitats, tenia la seva pròpia impremta, una botiga de mobles i una escola d'arts i manualitats. Paral·lelament, la rendibilitat va disminuir perquè el petit equip estava mancat de personal i no disposava de liquiditat suficient.

Quan el taller de Steglitz va funcionar com a Societat de Responsabilitat limitada, a principis de 1903, i va agafar socis econòmicament forts, Friedrich Wilhelm Kleukens i Fritz Helmuth Ehmcke van abandonar l'empresa. Entre 1903 i 1906, Kleukens va ocupar una plaça de professor a l'Acadèmia d'Arts Gràfiques i Comerç del Llibre de Leipzig, on Georg Belwe el va seguir després d'uns anys, i inicialment es va concentrar plenament en aquesta tasca.

L'octubre de 1906, Kleukens es va convertir en membre de la colònia d'artistes de Darmstadt. Aquell any es van executar els seus dissenys de dos mosaics per al vestíbul d'entrada de la sala del casament a Mathildenhöhe (El petó i la fidelitat) de Darmstadt. El 1907 no va acceptar la oferta per anar a l'Escola d'Arts Aplicades d'Hamburg, i aquell any va ser nomenat director artístic de la Ernst-Ludwig-Presse fundada pel gran duc Ernst-Ludwig de Hesse-Darmstadt.

Kleukens dirigia la impremta juntament amb el seu germà, l'impressor i tipògraf Christian Heinrich Kleukens, que ja havia dirigit la impremta al taller Steglitz. Com a una de les primeres impremtes privades alemanyes, l'Ernst Ludwig Presse va seguir models anglesos del moviment Arts and Crafts com ara Kelmscott Press i Doves Press. Ràpidament es va convertir en una de les principals d'Alemanya i va servir de model per a altres empreses. Després de només tres anys, ja va guanyar el Gran Premi a l'Exposició Mundial de Brussel·les de 1910.





Mentre que C. H. Kleukens es va encarregar de la perfecta execució tipogràfica de tots els productes impresos, F. W. Kleukens va ser responsable de tot el disseny: En els anys fins a 1914, es van crear 26 impressions d’obres oficials i 36 obres impreses més, la majoria en edicions molt petites de 100 a 150 exemplars, dels quals va escriure tots els títols, inicials, escrits i il·lustracions. A diferència del seu germà, però, era contrari a qualsevol ornamentació supèrflua i defensava una tipografia ordenada racionalment. Poc abans de l'esclat de la Primera Guerra Mundial, va cedir la direcció de la premsa al seu germà.

Mobilitzat a l'inici de la guerra, F. W. Kleukens va participar primer com a agrimensor i més tard com a sergent d'estat major d'infanteria. Durant aquest temps va crear nombrosos dibuixos per a la Grabenbüchlein, la Grabenzeitung i la Infanterie Zeitung de la 50a Divisió d'Infanteria, amb la qual va servir.

Després del final de la guerra, els dos germans Kleukens van tornar a Darmstadt i van fundar les seves pròpies premses gairebé al mateix temps. Mentre Christian Heinrich Kleukens establia la premsa Kleukens a Nieder-Ramstadt, Friedrich Wilhelm Kleukens va fundar la seva pròpia empresa de llibres d’art juntament amb els editors i propietaris d'impremtes Rudolf i Wilhelm Witsch (Verlag L. C. Witsch, Wittich'sche Hofbuchdruckerei, Ta Darmblattädter). Inicialment l’empresa portarà el nom de Kleukens-Drucke, després Ratio-Press. Kleukens va implementar els seus principis de disseny. Els objectius es definien així en un fulletó editorial de 1923: “L'únic principi rector de la Ratio-Press és la solidesa; Contingut valuós, bona escriptura, bella composició, paper impecable, treballs d'enquadernació fets segons l'ofici.”. La col·laboració amb Wittich Verlag va acabar l'any 1924. Quan l'any 1927 es va fundar la Societat per a la Promoció de la Premsa Ratio, la premsa va reprendre la feina. El nou soci va ser la foneria de Frankfurt D. Stempel AG, per a qui el compromís va representar una oportunitat per promoure el desenvolupament de les tipografies Kleukens. A més de treballar per a la premsa, Kleukens va continuar treballant com a artista comercial i dissenyador de tipus de lletra. Va romandre a Darmstadt fins al 1930.

Aquella any es va traslladar amb la seva família a Cala Rajada. Fou una conseqüència de la fallida de 1929 i els cost de viure a Mallorca més assumible?. El 1931, segons consta al llibre “el temps s’esmicola”, es va empadronar amb la seva dona, la baronessa Paulina Raitz i la seva filla Ingeborg al Cuartel 3º 36. l'any 1932 la manca de clients per a les seves elaborades i cares produccions l'obliga a tancar finalment la premsa de ràtio i vendre alguns dels seus originals. Aquell any arribà a Cala Rajada l’altre filla, Helga, casada com hem dit amb l’arquitecte Friedrich Haus, Remenant per internet m'han entrat un grapat de dubtes sobre Kleukens i el seu gendre. Ell no era un personatge perseguit i els nazis encara no havien arribat al poder quan ell ja era per Cala Rajada. Era evident que passava per dificultats econòmiques ja que es desfeia de part del patrimoni abans de partir cap a Mallorca, a més havia participat a la Primera Guerra Mundial. Molt més dubtós és el seu gendre Friedrich Hans Oskar Haus, (1906 - 1944). El gendre te una entrada mínima a la Vikipedia que diu: " Friedrich Haus (oficial) (1909–1945), SS Hauptsturmfuhrer, cap de la Fundació Caritativa per a l'Atenció Institucional (departament de Recursos Humans d'Acció T4)". La meva pregunta seria: Haus vingué a Cala Rajada per controlar aquells alemanys que hi vivien i que sí tenien problemes amb els nazis?. Haus fou promogut a Hauptsturmführer, capità de les SS, el 9-11-35 i pel que sembla estava a Roma el 1936 juntament amb Erwin Ettel i alguns altres capitostos nazis.

Els Kleukens son els únics estrangers que es donen oficialment de baixa del padró el 1936, per tant no fugiren precipitadament. Els Kleukens van tornar a Darmstadt.

Durant la Segona Guerra Mundial va treballar principalment com a dibuixant i muntador industrial, cosa que va el va vincular amb els anys de Steglitz. Durant un atac aeri el setembre de 1944, Kleukens va perdre totes les seves pertinences, i poc temps després el seu despatx a D. Stempel va quedar destruït per un incendi. F. W. Kleukens es va traslladar a Nürtingen, on després de la guerra va intentar començar de nou com a dissenyador gràfic autònom, però no va poder aprofitar els seus èxits anteriors.

Friedrich Wilhelm Kleukens era membre de l'Associació Alemanya d'Artistes. Va morir el 1956 després d'una llarga malaltia als 78 anys.

L'obra principal de Friedrich Wilhelm Kleukens consisteix en les nombroses estampes de l'Ernst-Ludwig-Presse i la Ratio-Presse, molt demandades entre col·leccionistes d'art i bibliòfils i molt comercialitzades. A més, altres obres creatives de F. W. Kleukens es troben entre les icones de l'estil de la secessió de Darmstadt. Per exemple, va dissenyar els cartells de les exposicions d'art de Darmstadt dels anys 1908, 1914 i 1918 i van aportar il·lustracions als catàlegs de les exposicions; per a la torre del Mathildenhöhe va dissenyar alguns mosaics i el rellotge de sol; i amb motiu de l'exposició de la colònia d'artistes l'any 1914, va cridar l'atenció un saló per a dones dissenyat per ell amb mobles, catifes, decoracions de parets i sostres.

Un escrit massa llarg però pensat en la gent de Capdepera i per tal de situar el personatge.