per Llorenç Tous
Cala Rajada. Mallorca.
Un dia de vent i brusca aquell nin corria a casa per cobrir-se. Passat el portal, se espolsà la gabitza i segué damunt un piló devora el foc. Venia de enfora. Molts anys després, enyorant aquella correguda, recordà les etapes passades fins arribar al dia aniversari del fet en que, com tot fill de mare, trobà finalment un recer on emparar-se definitivament com a meta del pelegrinatge de la vida.
No es tracta de un lloc ni de un dia, pròpiament, sinó de un estat interior de la persona, quan finalment descobreix com una font, una riquesa o una llum que ho compensa tot, tot ho aclareix i on tot queda valorat com la més gran riquesa personal.
Es tracta del que Déu ens tenia pensat per a cada un, abans de nosaltres venir al món. És un tresor amagat baix la profunditat dels anys, com una corona de joies i espines, formant un conjunt admirable que sols la bondat de Déu és capaç de compondre.
Aquest descobriment sorprèn amb tanta alegria, tan fonda i segura, que ningú mai podrà minvar-la, perquè ve del cel directament.
Llorenç Tous
Ceinos de Campos 21/03/2022
