“Segueixen convençuts que les guerres es decideixen
a les batalles, però ja no és així”.
Heinz Kraschutzki. Memòries
Kraschutzki (1891-1982) a les darreres dècades de la seva vida fou un pacifista convençut; dedicat apassionadament a la construcció d'un món en pau. Les Memòries, escrites en part a Cala Rajada, són dels anys seixanta. Passades sis dècades la frase no em sembla esbiaixada sinó actual i realista.
El passat mes d'abril es complia el 85 aniversari del bombardeig de Guernica per l'aviació alemanya de la Legió Còndor. Un fet terriblement impactant, com no s'havia vist mai; inici de noves i cruels estratègies militars que feien la guerra encara més cruel. Aquell dia de 1937 successives passades d'avions anaven ensorrant tot allò que quedava dret de Guernica i després la incendiaren. La ciutat quedà completament arrasada, cosa que va fer impossible comptabilitzar les víctimes. Aquell dia s'hi celebrava mercat, amb els carrers a vessar de gent; una crueltat premeditada. La ciutat no tenia valor militar, però sí simbòlic: l'origen de les llibertats basques.
Els estrategues militars alemanys estaven convençuts que bombardejos com aquell, que atemorien la població civil i l'obligaven a abandonar la seva llar cercant refugi en els boscos o a indrets allunyats de la guerra, acabarien desmoralitzant l'exèrcit republicà. Amb els anys i amb posteriors guerres aquesta premissa bèl•lica s'ha demostrat més que dubtosa.
Quines cruels novetats presenta la guerra a Ucraïna? Primerament que el material bèl•lic no és únicament aquell que serveix per matar; també ho pot ser l'apropiació de queviures imprescindibles, el tall de subministrament energètic, paralitzar la disponibilitat d'aigua potable, desestabilitzar el mercat financer o la guerra desinformativa. Una altra novetat és la desprotecció que pateix la població civil; els russos, amb els continuats bombardejos amb míssils de llarg recorregut sobre ciutats allunyades del front de guerra, pretenen fer impossible la normalització de la vida i la restauració d’allò destruït. Els ucraïnesos no poden viure tranquils, l'amenaça de ser bombardejats és permanent i qualsevol pot passar a engrossir el registre de víctimes innocents.
Una guerra és sempre un camp de proves d'armes, de cada vegades més sofisticades i destructives, on les grans empreses armamentístiques competiran per oferir-les més efectives i precises. Mentrestant els ucraïnesos s'hi juguen, irremeiablement, la seva supervivència.
Certament, Heinz Kraschutzki no anava gaire desencertat.
