Aquest dijous, la Comissió Balear de Medi Ambient durà al Ple l'Informe favorable de l'Avaluació Ambiental Estratègica del Pla Hidrològic de les Illes Balears, en el seu tercer cicle de planificació corresponent als anys 2022-2027.

Posteriorment el Consell Balear de l'Aigua informarà sobre el Pla Hidrològic, requisit necessari per poder sotmetre aquest punt a la consideració de la Junta de Govern (el mateix dia) i per poder continuar la tramitació fins a l'aprovació inicial pel Consell de Govern. 

El repte de la crisi climàtica obliga a una mirada que ha de capgirar radicalment les prioritats de les actuacions en matèria de recursos hídrics a les Illes Balears: 1) la necessitat de minvar la pressió sobre els recursos existents, minvant consums i necessàriament, minvant la pressió humana sobre els recursos. I tot això en escenaris de previsibles escasessa; 2) prioritzar i limitar/prohibir determinats usos i extraccions i garantir que es disposarà dels mecanismes suficients per a la inspecció i el control; i 3) recuperació/regeneració intensa de les masses d'aigua actuals. Però també l'adaptació de la planifiació a contextos previsibles d'extrés hídric i intensificació de fenòmens adversos que afecten la disponibilitat del recurs, ara i per a les generacions futures, i que requereix una mirada radicalment diferent dels usos del sòl, model econòmic i pressió humana. 

Extraccions, sondejos, afecció a les masses d'aigua, polítiques actives de recuperació i regeneració de les que estan en mal estat, classificació clara d'usos (especialment al sòl rústic) i priorització clara deixant en darrera instància usos esportius i turístics, creixements urbanístics condicionats a la disponibilitat d'aigua, infrastructures de sanejament i depuració, optimització i increment d'ús d'aigua depurades, limitació de la pressió sobre els recursos cada cop menys disponibles per la crisi climàtica,  infrastructures del cicle de l'aigua - dessaladores, xarxes de distribució amb pèrdues, depuradores...- , zones humides i espais naturals, visió ecològica del recurs, etc. Totes aquestes consideracions i aspectes estan reflectits a la Planificació hidrològica. Des del GOB consideram però que cal una mirada a mig termini adaptada als canvis en les regles del joc que ens vendran imposades per la crisi climàtica i que afecten de manera molt significativa i preocupant la disponibilitat de recursos hídrics. 

L'aigua és un recurs estratègic fonamental per adoptar unes polítiques de resiliència efectives que permetin garantir, en els propers anys, el sosteniment de la vida a les Illes. La sobreexplotació, la salinització, la contaminació, les infrastructures deficients (pèrdues en xarxes de subministrament de més del 50%), la manca de control sobre sondejos i extraccions, els usos turístics en detriment dels usos prioritaris i estratègics molt vinculats a la sobirania i seguretat alimentària, continuen sent una qüestió massa vigent i en la planificació futura encara resta capgirar prioritats i tendències per garantir una adaptació socialment justa i ecològicament viables a les incerteses i canvis en les tendències habituals del règim hídric derivades de la crisi climàtica. 

Més enllà de la mitigació, la planificació hidrològica requereix una mirada adaptativa que ha d'apuntar a canvis en el model i estructura productiva a les Illes per abordar la resiliència d'una societat insular, requereix introduir canvis en els usos del sòl, planificació territorial i urbanística i pressió humana. 

Sense aquesta mirada adaptativa i que tengui per prioritat garantir l'accés al recurs amb bones condicions, tant quantitatives com qualitatives, per a satisfer les necessitats bàiques essencials de les generacions futures, la planificació hidrològica seguirà amb la tendència de donar resposta a una demanda sempre creixent de consum que ens ha duit a la situació actual de sobreexplotació, degeneració i escassessa.

Caldria que aquest instrument fonalmental de planificació adopti una mirada que vagi més enllà d'aconseguir un bon estat i protecció adequada del domini públic i de les aigües incloses en la demarcació hidrogràfica de les Illes Balears. Cal que a més, prevegui com fer-ho en el context advers del canvi climàtic i per tant de canvi en els cicles habituals de l'aigua, i apunti i condicioni els usos i prioritats de disponibilitat del recurs en el marc d'una mirada al context de l'actual estructura econòmica, social i territorial que no podrà mantenir-se en el temps en el context climàtic al que feim front i que hauria de tenir com a máxima prioritat garantir la disponibilitat de recurs per a les activitats essencials que permetin sostenir la vida a  les futures generacions en context d'escassesa de recursos i agreujament de la crisi climàtica.

Aquesta mirada és la que inclouria una valoració sobre l'impacte que aquest instrument de planificació tendrà en el benestar de les generacions futures que promou la ILP del GOB (http://www.avuiperdema.org)  i que en els propers mesos, i gràcies a l'aval de les signatures recollides fins el 23 de juny, podrà defensar-se per a la seva tramitació al Parlament de les Illes Balears.