Una crònica anunciada
El Passeig Marítim, la nineta dels ulls de Cala Rajada, torna a preocupar a la ciutadania; en aquesta ocasió pel retard que duen les obres. Els incompliments de sempre; el pa de cada dia a l'administració pública. L'Ajuntament, per anomenar la institució més propera, sap que un permís d'obres d'allò més elemental pot romandre a les oficines municipals mesos i més mesos i quan es resol ningú donarà cap explicació pel retard.
La Llei de Transparència, Accés a la Informació Pública i Bon Govern és de l'any 2013. Cal recordar que Espanya fou l'últim país europeu que aprovà una llei específica en matèria de Transparència i que nou anys després no s'ha aprovat el preceptiu reglament que l'ha de desenvolupar. Cal afegir que aquesta Llei no reconeix el dret a l'accés a la informació pública com un dret fonamental, cosa que provoca indefensió i facilita que els incompliments no tenguin conseqüències o es justifiquin de forma barroera.
Donada la manifesta incapacitat de l'administració pública per donar resposta als seus incompliments queda desautoritzada per exigir a l'empresa privada un nivell d'exigència pel qual no comptam amb el suport legal necessari. Si aquells que haurien de donar exemple de transparència i compromís amb el Bon Govern no s'avenen a desplegar i aprovar els requisits més elementals, què podem esperar?.
Una altra cosa que incomoda és la resposta del món empresarial més afectat el qual proposa a les institucions, Ajuntament i Conselleria, que pressionin a l'empresa adjudicatària de les obres. Qualsevol que s'hagi preocupat per aquestes qüestions sap que aquesta proposta és ineficaç i que allò que succeirà serà que les obres s'acceleraran a partir de fer hores extres; un sobre cost que assumirà l'administració pública i al cap d'avall la ciutadania.
En qüestions de Transparència un objectiu fonamental és separar la política de la gestió, sigui pública o privada. En aquest cas es demana que la part política pressioni als gestors de l'obra; unes interferències del tot rebutjables i que perjudiquen el necessari respecte entre les parts. L'esmentada Llei hauria de promoure i exigir el compliment d'allò que acorda i aprova, com passa a Alemanya, per exemple; però, a més, cal donar compte dels entrebancs i incompliments, valorar les repercussions econòmiques del retard i els perjudicis donats a la ciutadania. Tanta desprotecció desmoralitza a la població i desprestigia les institucions i els polítics.
