Durant milers d'anys, les praderies de posidònia han estat prestant multitud de serveis a la societat mallorquina. Un estudi finançat per la Fundació Marilles en 2019 estima el valor de les praderies de posidònia de Balears en 622 milions d'euros. Aquest valor inclou protecció costanera (326,9 milions d'euros), captació i emmagatzematge de carboni (205 milions d'euros) i qualitat de l'aigua (85 milions d'euros); però no inclou altres serveis relacionats amb la producció pesquera i la conservació de biodiversitat. 

Tenint en compte l'extraordinària lentitud amb què les praderies de posidònia recuperen les superfícies danyades o destruïdes (de dècades a segles), la pèrdua de qualsevol tros de praderia i dels valuosos serveis que presta és per sempre. Per això cal treballar en polítiques de gestió del litoral que redueixin els riscos i millorin la salut de les seves praderies a nivell local, regional, nacional i mediterrani.

Informació addicional

• Diversos estudis mostren que les praderies d'oceànica es destrueixen a tot el Mediterrani a raó de l'1 al 5 % anual, sent l'enfosquiment de les aigües (eutrofia) i l'erosió mecànica per obres costaneres i àncores d'embarcacions d'esbarjo les causes principals de destrucció en aigües profundes i somes, respectivament.
• L’informe del Panell Internacional sobre el Canvi Climàtic (IPCC), publicat al març de 2022, recorda que els esforços actuals estan per sota del necessari i prediu que, amb l'escenari actual d'escalfament juntament amb altres pressions, les praderies de posidònia podrien desaparèixer del Mediterrani en la segona meitat d'aquest segle.
• Les praderies de posidònia ajuden a mitigar el canvi climàtic perquè són organismes molt eficients captant i emmagatzemant carboni; i alhora ens ajuden a reduir l'impacte de les seves conseqüències. En zones litorals poc profundes tenen la capacitat d'atenuar la força de la mar i així protegir les nostres costes de l'erosió i de l'efecte de temporals extrems –cada vegada més freqüents en un escenari d'escalfament global. 
  
  
• Les praderies de posidònia en bon estat de conservació tenen una major resiliència i probabilitat de recuperar-se davant unes certes pressions. Per exemple, un període d'escalfament d'aigua per sobre de 28 graus està relacionat amb una alta mortalitat de les fulles; però si el rizoma sobreviu pot reposar-les si les condicions milloren. 
  
  
• L'arxipèlag balear compta amb 650 km² de posidònia –la meitat del total de posidònia de les aigües espanyoles. Aquesta superfície absorbeix el 7 % de les emissions que emet Balears
• Posidonia oceanicaés una espècie de fanerògama marina endèmica de la Mar Mediterrània que bat tots els rècords quan es compara amb la resta de les espècies d'herbes marines. La seva major talla, biomassa, longevitat i la peculiaritat de formar estructures orgàniques massives anàlogues als esculls de coral, donen com a resultat la prestació d'una sèrie de serveis d'ecosistema de gran valor.
• Per protegir i millorar l'estat de conservació de posidònia cal treballar a diferents nivells: 
  • Reduir emissions de C.
  • Millorar la qualitat de l'aigua costanera. 
  • Reduir l'impacte per fondeig d'embarcacions. 
  • Evitar moviment de sediment fi en zones d'aigües poc profundes

Autoria

L'estudi l'ha dirigit el Dr. Miguel Ángel Mateo Mínguez, responsable del Grup d'Ecologia de Macròfits Aquàtics (GAME), del CEAB-CSIC, amb la participació del Dr. Oscar Serrano Gras, corresponsable de GAME, els estudiants del Treball de Fi de Grau (Universitat de Barcelona) Irene Bernabeu Sapena i Enric Gomis Clar, i la col·laboració de la Dra. Núria Marbà de l’IMEDEA(CSIC-UIB).

Col·laboracions

Per a la realització de l'estudi es va comptar amb la col·laboració de l'equip de producció de la sèrie sobre la mar Balear “Arxipèlag Blau”: Diego Villalonga, Carmelo Sirera i Marga Font. La sèrie coproduïda per la televisió regional IB3 amb el cofinançament de Marilles està actualment en producció i s'emetrà a finals de 2022. TrueWorld va posar a la disposició de la campanya de mostreig el vaixell solar Stenella. I es va comptar també amb la col·laboració de la Conselleria de Medi Ambient i el municipi de Calvià per a permisos i autoritzacions pertinents; i de Port Portals per a serveis portuaris.

Contacte i més informació3

L’estudi està disponible a:https://marilles.org/storage/media/2022/05/1240/informe-posidonia-milenaria-en-calvia.pdf

Fotos i videos de l’estudi: https://drive.google.com/drive/folders/1CW85Bu2A3214-n1rnsI81XJNFK0u_sVu?usp=sharing

Aniol Esteban, director de la Fundació Marilles – 656 192 262 – Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Ana Peña, comunicació Fundació Marilles – 676 254 404 – Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Miguel Angel Mateo, CEAB-CSIC – 655 88 35 59 –Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.