" Emocionar-te és talment com si et despullessis; tots els porus de la pell respiren alliberats de tota roba". 


"...sense la vostra companyia i suport, tot aquest sidral literari, no seria el mateix i no tendria cap valor ni raó de ser. Moltes de gràcies per venir i, sobretot, per ser-hi! Venir és una qüestió física i ser-hi és una qüestió de sentiment."

Benvinguts siau... estimats tots: amics, companys, familiars, veïns i persones d’aquesta terra, gran i redona, en general: molt bones tardes a totes i a tots. Sobretot a totes!

La meva dona, que em coneix més que la mare que em va portar al món, em volia fer prometre, si o sí, que avui i a aquestes hores, no m’emocionaria. Jo, molt estranyat per aquest escac i mat, li vaig explicar que emocionar-se no és dolent, més bé, tot el contrari;  quant t’emociones, el teu cos allibera  un caramull de substancies que, al cap i a la fi, et fan sentir bé. Emocionar-te és talment com si et despullessis; tots els porus de la pell respiren alliberats de tota roba.  Quant ella sentir aquesta paraula, em digué que ja li era igual si me emocionava o no, però, li tenia que prometre que, de cap de les maneres, em despullaria. Jo li vaig comentar que avui no tocava despullar-se que avui tocaven agraïments. Per tant, que ningú  és preocupí per aquest comentari, que tal volta pugui semblar un trencacolls.  Sols és un innocent i ximple joc de paraules...  

Després de tot quan els meus companys, més lletrats que jo, han  tingut a bé parlar  a les seves intervencions i publicades les entrevistes corresponents, poques coses més jo i puc afegir que ja no s’hagin dit. Crec, sincerament, que tot el que jo hi pugues afegir, ara mateix, seria marejar-vos fora importar-hi, per tant, crec important evitar-vos aquest possible mal de cap.   

No vull allargar en excés la meva intervenció, en Pere Cortada, el cap de protocol, cronòmetre amb mà, no m’ho perdonaria. Sols invertiré el temps just i necessari per agrair, pell amb pell, a totes aquelles persones i institucions que, d’una o d’altra manera, m’han ajudat i encoratjat dins aquest aprenentatge  que n’és l’escriptura. Quan comences  a anomenar gent, caus, irremeiablement, amb la possibilitat d’oblidar-te de qualcú que mereix ser esmentat. Si aquest n’és el cas i qualcú queda fora esmentar vagin les meves disculpes per endavant. Tot un tòpic!

Agrair a Jaume Fuster, mestre dominador de la ploma i del pinzell, que allà, devers 1987, d’una forma imaginari, m’inoculà aquest saborós verí i em mostrà el rumb correcte per navegar,  inicialment, dins la crònica esportiva. M’ensenyà, dirigí i em donà l’oportunitat i responsabilitat de poder escriure a una publicació ja consolidada com era la prestigiosa revista Cap Vermell.  Gràcies Jaume per iniciar-me a aquest món de l’escriptura, tan fantàstic i tan real, a la vegada.

Agrair a na Maria Àngela Melis Vila, de veritat, el meu àngel de la guarda ortogràfic i literari. Fora ella i la seva eterna paciència, res del que, a hores d’ara tenc escrit i per escriure, seria presentable  o llegible. Agrair-te la teva participació, assessorament i acompanyament durant tot el procés creatiu de Pupil·les de llegums i gràcies per involucrar-te amb aquest excel·lent i gran  epíleg que has tingut a bé a regalar-me.

Agrair a Joan Cabalgante Guasp, una gran referent de la poesia,  per la seva infinita bonhomia,  alhora, d’aguantar-me i llegir  tot quan paper escrit li he enviat. Sempre m’ha tractat amb una amabilitat i educació exquisida. Ha sigut el perfecte cicerone literari que m’ha aconsellat i dirigit dins aquest continu i inacabable aprenentatge. Agrair-te, com no Joan,  tot el teu acompanyament, assessorament i participació durant el procés de consolidació d’aquest text que avui ja el tenim en forma de llibre. Gràcies també per les teves lletres del teu il·lusionant i gran pròleg.

Agrair a Pere Cortada Obrador que ha estat la persona que ha tingut a bé organitzar tota la publicació d’aquest llibre i d’aquesta lloada presentació. Se n’ha cuidat en molta de cura del més mínim detall perquè tot sortís i quedes de la millor manera possible. L’amabilitat, la professionalitat, i sempre, amb un gran somriure per endavant, ha estat la seva constant i la meva tranquil·litat. També agrair-li la possibilitat que em donà de poder escriure la crònica setmanal del partit corresponent del primer equip del nostre estimat Escolar.


Agrair a Cap Vermell i a tot el seu consell redactor per creure i apostar fermament amb la cultura feta des de les arrels i des de Capdepera. Per donar la possibilitat de conèixer i a divulgar la feina de tanta de gent anònima, i no tan anònima, que toca a les insignes i difícils portes de la cultura, i que, fora l'ajuda altruista de Cap Vermell, romandrien totalment inèdits, oblidats i a l'atur literari.

Agrair a Documenta Balear i al seu cap visible en Toni Giscafrè per la seva obsessió, la qual el dignifica, pel treball pulcre, curiós i professional. Per divulgar, més enllà de les fronteres de la Vall del Garbelien, els escrits dels gabellins, aleshores, anònims i desconeguts.

Agrair a Miquel Llull del Recreo. Per la seva desinteressada col·laboració i ajuda personal a aquesta presentació. Gràcies també Miquel pels teus savis consells que, fora cap mena de dubte, m'ajuden a superar els meus primitius complexos. Em fa la sensació Miquel, que d'ençà que jugàvem a futbol plegats devers 1968 fins ara mateix, m'he perdut el que haguera pogut ser una bona amistat o, tal volta, el més semblant a un germà gran.

Agrair a totes i cada una de les enhorabones rebudes fora excepció, per part de tots vosaltres i, molt especialment, a les paraules que ha tingut a bé dedicar-me la persona i amic d'en Miquel Sancho Joan. Paraules molt sentides, i tal vegada, interiorment necessitades. Paraules que m'han donat conhort arribant-me ran de cor i, que per jo, tenen una supina i profunda importància, molt més enllà de la relativitat de les coses. Moltes de gràcies, Miquel!





Com ja sabreu aquesta setmana hem perdut a un bon i molt estimat amic. Enfront d'aquestes injustícies és quan te'n ràbies i maleeixes les ingrates i cruels cinglades que ens arria aquesta vida traïdora. Però, de la mateixa marera, avui, el fet de veure a tants de vells amics, a tantes de persones i a familiars assegudes al patí de butaques, alguns d'ells vinguts de terres més enllà de les muntanyes de Sos Sastres, i que han vingut, no per descobrir un llibre, sinó, per acompanyar-me com a persona i amic, a aquests moments tants significatius d'aquest magre i novell lletraferit. Quan veus i entens això tan important com és l'amistat, no te'n queda d'altra, que donar unes gràcies amb majúscules a la vida, i si cal, emocionar-te fora complexes, per ser tan i tan sortat com som. Agrair-vos, com no podia ser d'altra manera la vostra magnífica presència. De veritat, sense la vostra companyia i suport, tot aquest sidral literari, no seria el mateix i no tendria cap valor ni raó de ser. Moltes de gràcies per venir i, sobretot, per ser-hi! Venir és una qüestió física i ser-hi és una qüestió de sentiment.

Aquest agraïment no ho tenia previst al guió, però vull aprofitar l'avinentesa, per agrair públicament, ara que és fresca la notícia, a tot l'equip de govern del nostre estimat ajuntament, per haver pensat i decidit, que aquest pobre mortal que ús parla, sigui capaç i adient per afrontar, la responsabilitat i tot el que significa, ser el pregoner del mercat medieval 2022. Moltes de gràcies senyor batle i moltes de gràcies senyores i senyors regidors. Intentaré, amb l'ajuda de la mare de Déu de l'Esperança, estar a l'altura d'aquesta celebració.

I ja per acabar, ara em toca despullar-me. Interiorment, no ús espanteu , ja ús he dit abans que avui no toca. Però si que vull demanar perdó a la meva estimada esposa, filles, fill i nets, el més sagrat i estimat de la meva vida, per tot aquest temps que he dedicat a l'escriptura i que, sense dubtes, ús corresponia amb total propietat a tots vosaltres. Tot aquest temps, que lladre ús he furtat, ara ja és irrecuperable i, malauradament, ja no ús ho podré retornar mai, perquè s'ha reconvertit en paraules, frases i paràgrafs plens de dois i desbarats. Tant de bo ho pogués fer... estimats meus. Agrair-vos de tot cor, la vostra infinita generositat, estimació i suport constant per poder desenvolupar aquesta dèria meva fora cap condició, nosa o retret. De veritat... ús estim i em feis falta!

Estimats tots quan sou... moltes de gràcies per tot i com se sol dir: salut per tornar-hi!

Gabriel Torres Malpesa