__” Memorable serà el 7 d’abril de 1971 per a Capdepera que, a la fi,  passats 43 anys, ja pot assaborir la realitat plasmada al magnífic marc en el que ha quedat ubicat el nou grup escolar “s’Alzinar”. Capdepera està d’enhorabona!

Desenvolupar, como a tema, la idea  que, seguidament, volem exposar ens portaria indefectiblement a conclusions abundants i substanciosos escrits. Però com volem ser breus i concisos, ho detallarem  sintèticament. Es tracta d’assenyalar, per desgràcia, un efecte comú entre gabellins – i no volem ofendre ningú, amb això -- , ja què,  els qui aquest editorial subscriuen són tan gabellins com el que més.

Ens agrada a tots i cada un dels qui integram la població, a tertúlies, xerrades i qualque article periodístic, aixecar la veu , de forma constructiva o al revés,  opinant sobre això, allò o el de més enllà, el que no toleram i, pel contrari, quan es tracta d’arrambar les espatlles, de cooperar tan sols amb la  presència, a la història de la nostra vila, fem anques enrere en la major part dels casos.


Grup d’estudiants i professors pocs dies abans de l’obertura escolar

Els qui , per raons de la nostra labor de corresponsals de premsa, comptem amb un grau mitjà d’observació i l’altre d’estimació cap al poble, de patriotisme, notem fàcilment la forma en què es censura, es parla malament i, sobre tot, es recepta ( sense intenció de convertir-se en pacient) mentre què –com és el cas de la inauguració de s’Alzinar tan delejada, botó de mostra d’altres tantes coses y fets, veiem present un reduït nombre de veïnats. A la festa fou mínima l’assistència de gent, només uns poquets de curiosos, la major part d’ells vestits com si l’acte que s’estava celebrant no anés amb ells, com si d’un dia de feina es tractes. La resta, pocs, a no ser les autoritats amb vestimenta de gala.

Tal volta no era, aquest 7 d’abril de 1971 més festa  -- al manco ho tindria que haver estat – el dia de la inauguració de les noves Escoles per a Capdepera, amb motiu de tan magnífica realitat, que el mateix dia del sant Patró?  Amics:  A Capdepera li manquen moltes coses per aquesta baixa estimació pròpia de sentir-nos autènticament gabellins i demostrar-ho, deixeu de receptar al proïsme i aplicar-vos ho a vosaltres mateixos! Els de la part forana no vindran a treure’ns les castanyes del foc; malauradament, i ho diem sincerament, tenim els que ens mereixem!.

I parlant del nou grup escolar de s’Alzinar, al que es considera el millor de Mallorca, en l’elogi que feren els representants oficials,  la qual cosa és un honor per a Capdepera, pensem què, aquests 120 establiment hotelers edificats al llarg dels 33 kilòmetres de costa del nostre municipi que ens confirmen, com ja s’ha dit en altres ocasions, com a quarta destinació turística  balear , i ho comparem  amb l’amalgama que resulta de tot aquest conjunt, amb la creació de s’Alzinar els veïns, els que aquí habiten, no poden manco que admirar-se.

Vuit aules mixtes – la coeducació és més primordial i bàsica de cada dia --, un saló d’actes múltiples, un menjador que permetrà poder tenir als alumnes en període de mig-pensionistes, i amb totes les comoditats necessàries, incloent calefacció central, integren l’edifici, en unes obres en les que l’Ajuntament s’hi ha abocat  comptant  amb important subvenció provinent del Ministeri d’Educació i Ciència. I, sembla ser, que existeix ja un projecte d’ampliació fins a 16 aules, vuit més,  amb la finalitat de cobrir la totalitat de la població estudiantil que podrà cursar, en aquest Centre de 1er i  2ón. cicles, estudis fins a quart de batxillerat”.

Fou, aquest , un Editorial de premsa conjunt, elaborat pels quatre corresponsals representants de Capdepera als periòdics illencs, d’aquells temps, que es queixaven de la magre repercussió i ressò que la diada inaugural rebé entre el veïnatge, com si l’assumpte no anés amb ells. L’Ajuntament va saber a assumir la seva responsabilitat per no haver sabut (distret com estava amb fer els honors a les autoritats de fora) convidar al veïnats. Resultà evident què el que, de veritat, interessava a la Corporació municipal era retre pleitesia al Governador Civil i al seu seguici i, especialment, visitar les obres de clavegueram que havien començat al port de Cala Rajada com també provar l’aigua potable de la font d’ “Es Carregador” que ja mai es va materialitzar en benefici del consum dels habitants de Capdepera.

UNA MIRADA CAP ENRERE.-  Miquel Flaquer Llull  ens parla a un dels seus llibres què, en temps de la dictadura, el batle Pere Antoni Bauzà Serra Pilón  impulsà la edificació de les Escoles Noves a s’Alzinar. La primera pedra es va posar el 1928 amb una gran festa, però poc després les obres quedaren atura-des i quan s’esperava que l’administració republicana les reprendria, varen trobar que no era així. Llull, a “ La idea és infinita”  relata el desencís de Bartomeu Gili al seu escrit a “ De Capdepera, municipaleries”.  Ressa així:

__ “ El nostre magnífic Ajuntament a la sessió celebrada el 12 de desembre recent, posà a debatre l’assumpte “Escoles”, i com què ens interessa i estam mancats d’elles, és pel que ara farem el nostre comentari: 

__” Durant la Dictadura Primo de Rivera, hi va haver un batle què, fos el que vulguin els seus amics o enemics, fou capaç de dur a terme les millores que no han sabut realitzar els que l’han substituït. Va comprar terrenys per escoles i començà l’edifici, la qual cosa fou mereixedora dels aplaudiments dels veïnats, perquè l’efecte, el lloc, reuneix les millors condicions de Mallorca, es tan fantàstica la perspectiva que agombola que no hi ha turista que visiti el poble sense abans admirar el lloc de referència. La veritat no és més que una i és aquesta. No discutim el cost ni el valor d’estar aquí o a un altre lloc, no!. Sabem que si s’haguessin començat a un altre lloc tal volta haurien costat manco, però no reunirien les condicions que puguin tenir aquestes, a banda de que no hi havia lloc més cèntric ni tan espaiós. Seria lamentable que un poble tan petit com Capdepera hagués de tenir les escoles de tal manera que els alumnes tinguessin que recórrer a peu quatre quilòmetres cada dia per assistir a les classes, ja que no hi ha que pensar amb la possibilitat d’establir a compte del municipi un servei d’autobusos. No ens mouen certes il·lusions irrealitzables, que qualcú s’ha fet dels que intervenen en aquest assumpte, dels que més blasonen de coneixements dels que manegen el vehicle municipal o escolar”.


El poble a la col.locació de la primera pedra al 1928

Posam a l’abast i consideració dels nostres lectors aquest retall d’història antiga, de quasi 45 anys enrere, per què jutgin sobre l’endarreriment i el seu perllongat període , del que malauradament , no comptem amb imatges gràfiques, que feren que generacions d’estudiants gabellins no poguessin conèixer --- pels interessos personals de cacics locals i governants – la plausible realitat que el 7 d’abril va brillar amb llum que il·lumina, des de aquesta data de 1971,  la sapiència de les noves fornades de nins i nines gabellins.