Vivim en temps d'emergències. Fa estona que rondinam l'emergència lingüística...Amb només el 32 % de parlants habituals, l’ús social del català s’ha reduït a tots els territoris del domini lingüístic. Cal actuar. I ràpid!

També l'emergència climàtica és d'aquestes coses que sols hi pensam quan no ens queda més remei. O quan esdevé qualque desastre ambiental. El planeta està sofrint una degradació extrema i destrucció dels seus ambients i ecosistemes que cada vegada ens afecten més directament: Emissions de CO2, capa d'Ozó, sequeres, insectes, tempestes...

La COVID19 ens ha ocasionat un sistema d'emergència sanitària que ens ha reclòs a tots dins les cases durant dos anys.

Ara, guerra en marxa, sentim parlar d'emergència energètica: el preu de l'energia augmentarà aquest 2022 en un 400%. També parlam d'emergència humanitària amb milions de refugiats. Dins d’Europa! Tot plegat es converteix en una crisi existencial. Una emergència existencial que hem d'afrontar. La qüestió és: estam disposats a canviar les nostres vides i prendre accions per a instigar el canvis que calguin davant aquestes emergències mundials?.

 N'estam anestesiats? Per on començam? I els (responsables) polítics?

 Per què no reaccionam davant tanta emergència? Potser perquè és impossible.

Emergència.

Der. del lat. emergens, -entis 'emergent'.

1. f. Acció i efecte d'emergir.
2. f. Succés, accident que sobrevé.
3. f. Situació de perill o desastre que requereix una acció immediata.