L’ANTESALA
L’enemic és beneit: creu que nosaltres som l’enemic,
quan l’enemic és ell! Com més hi penso més rialles en fa.
Pierre Desproges
El Poder aïlla i s’exerceix en solitud, d’aquí la importància de l’antesala de la sala del Trono. Qüestions cabdals son qui forma part de la camarilla i qui te accés directe amb l’encarnació del Poder. A Bismarck, l’arquitecte del II Reich, negar al kàiser Guillem II la possibilitat de mantenir converses privades amb els ministres del gabinet li costà la dimissió. Joan March i l’agregat naval anglès Alan Hillgarth subornaren a Ramón Franco i als generals Kindelán, Orgaz, Aranda i altres per influir sobre al Generalísimo sobre la necessitat de la neutralitat espanyola. Al dictador Salazar, els darrers dos anys, cada dia li presentaven un diari d’un únic exemplar per mantenir la pantomima de que encara encarnava el Poder.
S’ha decidit actuar sobre els habitants de l’antesala del trono per mirar de fer trontollar l’autarca, més sol que un mussol com es complau en ensenyar-nos assegut a una taula de sis metres de llargària. Hem tingut el privilegi, els súbdits del Poder, de presenciar unes escenes, a propòsit filtrades, de les representacions que tenen lloc entre la camarilla i el Poder en les quals el cap de l’espionatge és menystingut, potser amb la finalitat d’exigir fidelitat als qui pul·lulen per l’antesala.
A occident, seguint els rituals de les democràcies de masses, el Poder apareix envoltat i en simbiosi amb la camarilla, transmetent la sensació de transparència i proximitat amb els electors. Sobre les maniobres de l’enemic sobre la camarilla per guanyar-se-la i debilitar el Poder res se’n sap, els mitjans de comunicació guarden un escrupolós silenci.